Usuari Discussió:Jordi isant
|
Hola, Grassoner! Sigues benvingut/uda a la Viquipèdia i al coneixement lliure. A la columna de la dreta tens els enllaços bàsics per començar. Aquesta pàgina on et trobes ara mateix és la pàgina de discussió del teu compte d'usuari, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Pots contestar a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit i que trobaràs enllaçada més avall en la seva signatura (recorda signar prement l'icona |
| ||||||||
 Don't speak Catalan?
|
--Carles (enraonem) 11:21, 12 juny 2019 (CEST)
Article Grassofòbia
[modifica]Bon dia, en relació als canvis de l'article, us recomano que doneu un cop d'ull a Viquipèdia:Citau les fonts i Viquipèdia: Fonts fiables. En relació al vostre argument de crassofòbia, podeu aportar alguna font fiable que ho verifiqui? De fet, el Termcat ho tradueix com grassofòbia. Salutacions! --Docosong (disc.) 13:57, 9 gen 2020 (CET)
Una llengua ha d'anomenar la realitat i no pas reanomenar el que li ve dit en una altra llengua, sobretot si hi ha un greuge xarneguista entre les dues (de jerarquia de comunicabilitat de l'una, la superior, envers l'altra, la inferior; condemnada a esdevenir un xava o paradialecte de la primera, que és qui hi comana quin lèxic és intelligible i quins són els camps i les categories semàntiques a significar; entre molts d'altres greuges que ara no fan tant al cas). Xarneguisme contra el qual les institucions autoanomenades propietàries de la llengua [en el nostre cas la] catalana, no tan sols no hi lluiten, ans s'hi abonen. Com ara, el Termcat. L'autoritat d'una llengua és l'home qui la parla en el fet mateix de comunicar-s'hi. Les llengües lliures no ho fan pas altrament. La intervenció pericial únicament és legítima si combat sense embuts la presumpció xarnega que hem esbossat adés, principi actiu de l'estat de submissió en el qual tal llengua s'ha atrofiat i esclerosat; i exclusivament durant el temps que això duri, que cal preveure limitat. Car la illimitació en el temps designa la corrupció d'auroerigir-se en creador i director de com han de parlar els hòmens, de fora el fet comunicatiu estant. i en tant que els hem convençut que és natural que se'ls presumeixi el coneixement de tal altra d'invasiva però sense barrejar-la en l'envaïda més que no sigui preceptiu des de la direcció perpètua mateix. Una institucionalització permanent que aliena, que separa essencialment, l'home de la comunicació verbal per la qual és home. Misidentitarietat que amb sinèrgia amb la Metròpoli n'inhibeix el geni de la llengua, expressat exponencialment en l'esperit de recreació lèxica i semàntica dels qui hi enraonen i hi escriuen. Preservar-ho això, en un temps on en la major part de Catalunya i en el registre oral se servava, i ampliar-ho a les terres que perillés de perdre's i als registres que el Xarnec ens havia expoliat; aquesta éra la part sincera de la intenció dels qui en el segle dinou i principis del vint van voler aturar i capgirar la tendència del català a esdevenir, en aquella generació, un paraespanyol; i bastir-ne un registre literari, que fes de pal de paller a tots els catalans, com a registre comú que tots empraríem, i salvés l'escull d'embarrancar-nos en les diferències dialectals i les particularitats idiolectes; l'únic punt de coincidència entre els quals hauria set (i així ha set, ai las) la submissió a les directrius de la llengua de la Metròpoli.
El peritatge lingüístic que no foragita el Xarnec, el que fa és gestionar el xava perquè, on no ha arribat el primer a fer delir el parlar pla, ho faci el paradialecte de la llengua de la Metròpoli. Vet aquí la funció pública del Termcat: gestionar els greuges consumats del Xarnegat en el territori on tenen competències; amb correlació amb totes altres institucions homòlogues que fan això mateix a la resta de Catalunya i en sengles països (Islàndia) o fragments de països (Flandes, dels Països Baixos). Per això la sola referència que el Termcat, que val a recordar que pertany a una Administració que financia la investigació i l'exercici de l'extermini gras de règim sanitari, alhora que financia i promou l'apologia de l'esveltització d'una població que, per mor de l'extermini d'adés, ja és constituïda quasi tota d'hòmens de sexe prim. Que la sola referència, deia, no designa cap raó concloent. Que una institució esveltista, per activa i per passiva, ens hagi de dictar amb quines paraules i en quin significat hem de parlar els grassers (gentilici de gràssia: morbs, grassoners, trans) i hi hem d'escriure els grassistes, és tan absurd com quan sento que són els qui es reparteixen el pastís de la comunicació internacional (a còpia d'esbotzar i embordeir la comunicació nacional de sengles idiomes súbdits) els qui ens han de menar pel bon diccionari i la bona gramàtica per debatre de què ho fa que hi hagi (unes poquíssimes) llengües (moltíssim) més comunicatives que unes (moltíssimes) altres.
De fa més de vint o vint-i-cinc anys que escric contra l'esveltisme i el Delfinat, i a favor de la gràssia i el grassisme (dit ara així, per entendre'ns de passada), per tal de revertir la devastació demogràfica, resultat de l'extermini gras de règim sanitari, que manté a proporcions residuals el nombre d'hòmens de sexe gras (morbs) i a proporcions quasi unànimes els de sexe prim (aufils). Parallellament, contra el prejudici sexista que tothom vol ser un aufil i que a tothom li agraden els aufils (primerers), i el de que ningú no vol ser un morb i que els grassoners no existim. També contra la infàmia que, contra això, màxim que en podem esperar és que un es resigni a ser un morb, o es resigni a apariar-se amb una perquè "és simpàtica i bon home; i el cos no compta". Amb l'agreujant que, per l'excepcionalitat mateix de la presència d'un morb aumon, els morbs som percebuts i concebuts com a extrem exacerbat del registre físic dels aufils. Per tal que aquests, tot i no ser culturalment considerats un sexe, per causa de fesomia, en realitat ho siguin, sols que únic (vet aquí la sinèrgia amb el Gonarcat que equipara 'sexe' a 'gon', malanomenat 'gènere' en la llengua en ús, infestada de gonadisme Un llenguatge gonaditzat només és legítim en els àmbits explicitament i expressament gons. Aquest defecte de sortida de la llengua fa que les hipotètiques protestes contra l'esveltisme mai no s'hagin articulat en els termes identitaries adients, que són sexuals, és a dir, bipolars. Com bé ho fan els gonadistes a l'hora de tractar llurs afers intenrs del Gonarcat.) i si no hi ha variació, no hi ha categoria. Si l'home se'l defineix com a aufil i com a prim, la fesomia i l'edat deixen de ser causes del cos, i doncs de sexe. Car la morbositat (grassesa, en termes adjectius) i la vellesa han subsumit a ser una derivada de l'aufilior (primesa, ídem) i la jovenesa. i és doncs el sexe prim i el jove que fan sinèrgia amb el Gonarcat a segregar l'home entre mascles i femells, com a sola causa de cos que en pugui ser de sexe. i que ho siguin identificables de manera immediata i indubtable, començant-ne pel nom propi i per la inducció ja en temps d'embaràs a generar un cos i a madurar-lo segons els preceptes del maniqueisme gon (com prova el costum dels albanesos antics a esperar parir i a criar com a mascle el primogènit, independentment dels genitals amb què nasqués; i és amb aspecte masculí que es feien hòmens tots.)
Durant aquests anys, per l'ús mateix de la comunicació escrita i oral, m'he proveït d'un llenguatge amb què em pogués expressar en propietat sobre el que feia al cas. De fet, sense un llenguatge que no anomeni la realitat d'allò de què parles, el que fas és parlar d'una altra de cosa. En aquest cas, del que l'Esvelt vol que parlis: tractar els morbs com a aufils malalts per excés exorbitat de greix, als quals se'ls ha de misrespectar com a tal; sense perjudici del canvi de sexe vers el qual no se'ls ha de deixar coactar mai, sense estalviar penalitzacions en la vida vidanta. i tot alhora, mentre no s'aufilen, donar-los a publicitat com a impedits, amb un discurs que no vagi més enllà de l'accessibilitat i la tolerància a la diversitat, en clau de la reivindicació dels discapacitats físics, psíquics o sensorials, i de la indiferenciabilitat ètnica (discurs que hauria de ser reconduït a abolir el Gonarcat, a fe de déu). Aquest doble discurs, el segon dels quals es presenta hipòcritament com a alternativa del primer, el que fa és revalidar el principi actiu de l'esveltisme i fomentar l'assumpció del rol obès de part dels morbs vulnerables a creure-se'l; i creure's que són llurs pròpies idees i pel seu bé.
Com a fonts que dius, només tinc les meves. Per causa mateix del xarneguisme i de l'esveltisme, no he publicat gaire aumon. A la premsa, inclosa la de ongs reinvindicatives, mai no en van voler saber re, els anys que hi duia originals. A internet he publicat en comptes que ara ja no es troben (girona.com; relatsencatalà.cat; un diari en línia del maresme; bloc de vilaweb; poc més. Oi tal, en el segon, els correctors que llavors hi havia em potinejaven el text original.) Només et puc enllaçar a dos quaderns que miro d'editar, sempre a destemps i amb articles per enmig que han quedat per fer. El primer és de l'estiu de l'any divuit; barreja el caient intimista (privat) amb el grassista (públic); i cal dir que s'ha de repassar tot (especialment el plec de juliol) i perfer el glossari. El segon és del setembre ençà, hi ha moltes llacunes, la part editada s'ha de repassar en la major part, i el glossari és tot just embastat. És presumible que el meni fins a finals de curs. Per després, si sóc viu, voldria publicar en una altra plataforma. Els quaderns de google no surten indexats als cercadors. Si no disposes de l'adreça exacta no hi ha manera de fer-hi cap. També tinc un meu compte a youtube, a nom de grassoner, però no penjo videus, perquè no en sé fer. Faig comentaris a videus esveltistes (n'hi ha milions), i a algun de relativament grassista que em vaga de trobar-ne
https://sites.google.com/yahoo.com/degrasagrassa
https://sites.google.com/view/diaridunmorbgrassonergrassista
(tinc almenys un altre quadern de proses de l'any vuit i divuit, tan poc editat que ni he gosat donar-lo a publicitat. i a l'hora m'estalvio l'absurditat que deia abans: si l'amo d'un quadern de google no et proporciona l'adreça exacta és impossible que et surti en cap recerca, ni que reprodueixis frases senceres concretes o el nom precís del quadern.)
Pel que fa a l'entrada al viquipèdia, com deia en el comentari que feu fer per a explicar la modificació, caldria que es digués 'esveltisme'; car la crassofòbia n'és el greuge contingut al si del sexisme dels aufils vs. els morbs (com la gerofòbia ho és en el gendrisme, si fem parió amb l'altre sexisme misidentitari; o la xenofòbia ho és en el racisme, si en fem fora el sexe). Tanmateix 'crassofòbia' pot tenir un sentit més ampli i doncs més lax, que abraci també el disgust o rebuig a tot el que sigui gras, com ara els aufils relativament grassos; i a la mínima presència de greix, com ara a una mica de carn no muscular a la panxa o als malucs. Per defecte, però cal entendre la crassofòbia com a element inherent central de l'esveltisme i el Delfinat. Això, igual que per racisme no s'entén, en principi, el disgust o rebuig als blancs no esblanqueïts -ni per gendrisme, els qui als catorze anys ja es veuen massa vells (ex-company de primer de BUP dixit). Això va a càrrec de les observacions marginals o subsidiàries. Faria, per tant, que l'entrada 'crassofòbia' (esmenada correctament així) derivés a l'entrada 'esveltisme'. Per això també hi demanava que algú m'ajudés a saber editar.
Com que és la primera vegada que escric en un formulari com aquest, no ho sé però espero que t'arribi l'encàrrec que t'he contestat, com m'ha arribat a mi un que em deia del teu escrit. Fins ara -jordi isant.
- S'agraeix la llarga explicació però no ho acabo d'entendre del tot. Veig que només aportes fonts pròpies i cap font fiable. Recorda que la Viquipèdia no és una editorial d'idees originals. Salutacions!--Docosong (disc.) 15:27, 13 gen 2020 (CET)
Això avui ja ho he explicat al segon home que m'ha boicotat. En compto que ho trobaràs dins 'discussió' dins l'entrada mateix de 'crassofòbia'. Escric això sense saber quina diferència hi ha entre 'modifica la font' i 'tema nou'. Espero que t'arribi. En un món fet un Delfinat només trobaràs el que en dius 'fonts fiables' de part de l'Esvelt.