Usuari Discussió:Mònica Pagès/proves
JOSEP COROMINA FERRUSOLA, cuiner (Sant Privat d'en Bas, 1908 - Les Franqueses del Vallès, 5 d'octubre del 1970)
Josep Coromina va néixer a Sant Privat d'en Bas (La Garrotxa) [data naixement] el 1908, fill d'una casa de pagès on hi van néixer quatre fills (tres nois i una noia). Als 18 anys va estar un any a París per a aprendre de cuina.
Es va establir a Barcelona, on va començar a treballar a l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. A Barcelona va conèixer Estrella Costa (1909-2003), amb qui es casaria pel civil [data]. Després de la Guerra Civil, es van haver de casar per l'església. Van viure a Gràcia, on l'Estrella va tenir una polleria uns anys. El 1935 va néixer el seu únic fill, Jordi Coromina Costa. Quan va esclatar la guerra, la família va tornar a Sant Privat d'en Bas. En Josep va trobar feina de cuiner al santuari de Núria i a Ribes de Freser. Amb la seva esposa i el seu fill, es va instal·lar a Queralbs on l'Estrella va posar una botiga de queviures.
El 1947, es van traslladar a viure a Campelles. Allí, amb l'ajut de Pere Salamó, van construir una fonda on es trobava l'antiga presó, que era un edifici abandonat. Hi va construir una casa amb baixos i tres plantes que disposava de sis habitacions i dos banys. Des d'aquell moment, fins el 1970, la Fonda Costa o Ca l'Estrella es va fer coneguda més enllà de la comarca per oferir una cuina d'estil francès molt elaborada i desconeguda en aquella època al Ripollès.
En Coromina és recordat per ser el primer en aquella zona que feia pizzes napolitanes -les feia amb una massa allargada i fina i hi posava anxoves-, i també pels seus canelons amb salsa de tomàquet -que gratinava en una cuina econòmica-, per les sopes de ceba, pels "soufflés", pels ous "poché", pels bunyols de bacallà farcits d'escopinyes, pels entremesos abundants i amb croquetes, o per la carn a la brasa, que estava sempre al punt. De postres, feia crêpes flambejades amb melmelada de taronja amarga i una pasta de caramel molt fina que extenia sobre la taula de marbre. Feia tres torns per dinar i, si algun dels seus hostes arribava tard a la nit, sempre li tenia el sopar a punt. Darrera la fonda, hi havia una casa que era la vivenda dels Coromina, i, als baixos, també tenien un menjador que anomenaven "El Cafè dels Pagesos", perquè els campellencs poguessin fer un cigaló o jugar el truc sense haver de barrejar-se amb els visitants.
Diuen que era un home jovial, però de poques paraules i ben dites, i alhora era recte i amb un sentit molt profund de la justícia. La seva ideologia política era d'esquerres, encara que podia afirmar que ho era "només per a ell." No parlava mai de política i a casa seva sempre va tenir un plat per al capellà del poble i per a persones de tots els colors ideològics. La seva esposa Estrella s'ocupava de tenir tot l'establiment amb una netedat impecable. L'exemple que donaven va influir en la mentalitat de la gent d'aquell poble, perquè la Fonda de Campelles representava una qualitat, una potència i un nivell gastronòmic molt importants per a aquell entorn, que encara quedava força aïllat de la resta de la comarca, només conectat per camins forestals amb Planòles i per una carretera de sis quilòmetres, estreta i de moltes corves, que va fins a Ribes de Freser.
En Coromina va ser el primer que va tenir televisió a Campelles. El 1969 van poder veure la transmissió de l'arribada a la lluna i els diumenges quasi tot el poble s'amuntegava al menjador de la Fonda per poder veure els partits de futbol. També van ser dels primers a tenir cotxe i telèfon en aquell entorn rural eminentment ramader i que també vivia de l'explotació forestal. En aquells anys, Campelles tenia una fàbrica vora el riu, a tocar de Ribes, amb una població que superava les duescentes persones.
Campelles va ser un dels primers pobles a tenir la carretera asfaltada per influència del Governador Civil de Girona, Luis Mazo Mendo, que hi anava a passar els estius. A partir dels anys cinquanta, a la Fonda Estrella (o Can Costa), s'hi establien durant dos mesos famílies d'estiuejants, molts dels quals van acabar comprant o fent-se una casa a Campelles. En aquell moment es va produir un impuls del turisme i de l'excursionisme al Ripollès i a la resta del Pirineu, en bona part gràcies a establiments com la fonda de Josep Coromina.
El 1970 la Fonda Estrella es va traspassar a la família Santigosa, que va mantenir la fonda oberta i una carta de plats semblants durant més de deu anys. Poc després, Josep Coromina va morir de malaltia a Les Franqueses del Vallès.
El 2013 es va posar el seu nom a un carrer de Campelles, al costat on es trobava l'edifici que havia estat la Fonda Costa o Ca l'Estrella.
Comenceu una discussió sobre Usuari:Mònica Pagès/proves
Les pàgines de discussió són el lloc on la gent discuteix com millorar el contingut del projecte Viquipèdia. Podeu usar aquesta pàgina per començar una discussió amb altres usuaris sobre la manera de millorar Usuari:Mònica Pagès/proves.
