Usuari Discussió:Polmas

Ajuda: Introducció • Acollida • Guia bàsica • Apunts breus • Pregunteu • Manual d'ús • Índex

Us donem la BENVINGUDA Ajuda Manteniment Comunitat Polítiques

Modifica

Hola Polmas! Sigueu benvingut/da a la Viquipèdia i al coneixement lliure. Us encoratgem especialment, abans de res, a visitar la introducció per a un començament fàcil en tres senzills passos . Si preferiu aprendre mitjançant un tutorial, podeu seguir el curset d'autoaprenentatge.

Aquesta és la pàgina de discussió del vostre compte d'usuari, que us servirà per a rebre missatges d'altres col·laboradors. Per a contestar, no ho feu a la vostra pàgina de discussió sinó a la pàgina de discussió de l'usuari que us ha escrit. A més, teniu la vostra pàgina d'usuari, on podeu posar les vostres dades, interessos, etc.

També seria convenient que llegíssiu els Cinc Pilars de la Viquipèdia i el llibre d'estil per a tenir una visió general i sintètica de les polítiques elementals que cal respectar per a poder editar en aquest projecte. És molt fàcil; bàsicament, cal utilitzar el sentit comú, respectar tothom, fonamentar les edicions en fonts comprovables i de qualitat i respectar el punt de vista neutral.

Si voleu trobar idees per a contribuir al projecte, visiteu el Portal del Viquipedista, on podreu coordinar-vos amb la resta dels viquipedistes. Així mateix, disposeu també de la taverna, per plantejar-hi els vostres dubtes, suggeriments o comentaris. Podeu signar en les discussions amb el botó de signatura de dalt de la barra d'edició , o bé amb el codi --~~~~.

Podeu visitar el Viquiprojecte Babel per a classificar-vos segons els idiomes que conegueu o a la pàgina d'Etiquetes d'usuari per a descriure-us. També podeu afegir-vos a la llista de viquipedistes, o connectar-vos al xat per a coordinar la feina de forma ràpida.

Viquipèdia és un projecte col·laboratiu multilingüe. Si voleu traduir un article d'un altre idioma abans d'ampliar-lo i millorar-lo esteu seguint l'esperit del projecte.

---

Consell del dia: Signeu els documents quan parleu amb algú o en alguna discussió. Només cal que pitjeu el desè botó de dalt de la barra d'edició (), o escriviu el codi --~~~~ quan editeu i la vostra signatura apareixerà automàticament en el text.

---

Non-Catalan? Ca-0? See Babel ca-0 and our welcome in English.

---

Voleu comentar aquest missatge?

Salutacions cordials

--Àlex Esp (Discussió) 22:17, 11 feb 2011 (CET)

Avís automàtic per robot a Papir Oxirinc 654 (1904)

Hola. Gràcies per col·laborar amb la Viquipèdia. Us donem la benvinguda al projecte; tot i així, hi ha un problema amb les vostres contribucions a la pàgina Papir Oxirinc 654 (1904)i aquestes han estat revertides per un robot que intenta reconèixer i reparar vandalismes i proves d'edició. Si el robot ha revertit una edició legítima, espero que accepteu les disculpes del seu controlador,i que n'informeu a la seva discussió per intentar millorar-ne el seu funcionament. Disposeu de la pàgina de proves per fer les vostres proves d'edició. A més, si sou nou en el projecte, us pot interessar consultar la Introducció o la pàgina d'acollida. Gràcies. --–AvisaBot · (comentaris/incidències) 20:27, 16 feb 2011 (CET)

Etimologia i origen del mot

El terme zelota prové del grec zelotés, al seu torn una traducció de l'hebreu Qannà (català zelós)

És un mot i els seus derivats són usats en la Bíblia hebrea i grega per a designar el zel de Déu vers el poble d'Israel, és a dir, un amor condicional que pot quedar ferit per les mostres d'infidelitat del poble i desencadenar càstigs severs. Tot i que en un principi s'usa sols com a atribut diví, aquest zel es pot materialitzar també a través dels homes, com en el cas de Pinjàs, que mata un infidel pel zel de Déu en ell.

La paraula catalana, però, ens ha arribat transliterada del grec amb el significat específic que li donen els escrits de l'historiador jueu Flavi Josep, quan parla sobre la Gran Revolta Jueva i menciona un grup armat, de definició vaga, que per la seva devoció i zel vers les tradicions jueves i/o la llibertat del poble jueu, s'anomenaven o eren anomenats els zelosos, o en grec transliterat, els zelotes.

Flavi Josep

Vegeu: Flavi Josep

Flavi Josep fou un historiador jueu del segle I dC, que escribí la història del poble jueu en dues obres principals: La guerra dels jueus, i Antiguitats dels jueus, on parla amb especial detall, ja que ell hi va participar directament, de la primera guerra judeoromana.

Tot i que és un testimoni tendenciós, ja que ell es declarava obertament en contra de qualsevol tipus de conflicte amb els romans, i per tant critica amb duresa els qui la incitaven, la major part de la informació sobre aquest període prové dels seus escrits, i per tant són una font fonamental per a entendre l'època.

No obstant s'identifiqui qualsevol moviment insurrecte jueu del primer segle amb els zelotes, la veritat és que Josep només refereix pròpiament com a zelotes a un grup concret d'insurrectes que es van atrinxerar al temple de Jerusalem durant les primeres fases de la primera guerra judeoromana de l'any 66 d.C, i que van lluitar aferrissadament contra altres faccions jueves dins de Jerusalem abans i durant el setge de les legions romanes de Vespasià, que van acabar destruint el temple i la ciutat sencera.

Al llarg de la seves obres, Flavi Josep designa als insurrectes de diversa manera, segons la simpatia que li desperten: a vegades els considera mers bandolers (cosa que dificulta la diferenciació entre insurrectes i delinqüents comuns), a vegades sediciosos, a vegades revolucionaris i finalment, per a referir-se als grupúscles de resistència més tenaços i intransigents que van continuar lluitant fins i tot després de la caiguda de Jerusalem a llocs com Masada, sicaris, un pejoratiu llatí segurament usat només pels militars romans per a referir-se genericament a qualsevol grup que presentés resistència armada. Amb tot, és important notar que el moviment de resistència anti-romana de l'època no era tant homogeni com sovint es vol presentar, sinó que representava motivacions i bases sovint contraposades.

El pare espiritual de la lluita armada contra els romans hauria estat Judes el Galileu, que l'any 6 dC hauria incitat als jueus a resistir-se al cens de Quirí i als tributs romans i a rebel·lar-se. Josep explica com aquest Judes, natural de Gamala, fundà una nova filosofia, al marge dels tres pensaments o faccions jueves de l'època: els fariseus, els saduceus i els essenis. Aquest nou pensament proclamava Déu com a únic sobirà d'Israel, i per tant considerava un sacrilegi imperdonable qualsevol tipus de submissió a senyors humans, menys encara forasters i pagans, com eren els romans. Com escriu Flavi Josep, el seu discurs subversiu va seduir sobretot la població més jove i alguns fariseus, però comptava amb la frontal oposició de l'aristocràcia sacerdotal de Jerusalem, que a més de gaudir dels beneficis que li proporcionava la col·laboració amb Roma, considerava tot enfrontament amb l'Imperi com un suïcidi. A la fi el governador de Síria Quirí es veié obligat a intervenir per aturar-la. De Judes no en diu la seva fi, tot i que els Fets dels apòstols explica que fou mort i el seu grup dispersat.

Tot i que la revolta inicial fracassés, la força de la seva prèdica sembrà les llavors ideològiques que 60 anys més tard fonamentarien el moviment zelota pròpiament dit. De fet, tant els seus dos fills com el seu nét van protagonitzar episodis violents i foren executats per això.

Nou Testament

En el Nou Testament és conegut el capítol en la qual la llibertat de Barrabàs, un bandoler que ha participat en un avalot, és preferida per una munió a la de Jesús de Natzaret, testificant la popularitat d'aquest moviment en la seva època. Al seu torn, s'ha especulat que dos dels apòstols, Judes Iscariot (possiblement una variació de sicariota) i Simó el zelós podien haver participat o simpatitzat amb aquest moviment.

Referències

• Guevara, Hernando. Ambiente político del pueblo judío en tiempos de Jesús. Madrid: Ediciones Cristiandad, 1985. ISBN 84-7057-384-5