Uta Frith

Uta Frith
	(2012)
Biografia
Naixement	(cs) Uta Aurnhammer ; 25 maig 1941 (83 anys); Rockenhausen (Alemanya)
Formació	Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience (en) - doctorat (1966–1968); Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience (en) - master (1965–1966); Universitat del Sarre - llicenciatura (1961–1965); King's College de Londres
Director de tesi	Neil O'Connor i Beate Hermelin
Activitat
Camp de treball	Autisme, dislèxia i psicologia cognitiva
Ocupació	psicòloga, professora d'universitat
Ocupador	Medical Research Council (1968–2006) ; University College de Londres (1968–2006)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2012–); Academia Europaea (1992–); Royal Society ; Acadèmia Britànica ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Obra
Estudiant doctoral	Simon Baron-Cohen, Tony Attwood, Margaret J. Snowling, Francesca Happé (oc) i Ami Klin (en)
Família
Cònjuge	Chris Frith
Premis
	(2015) 100 Dones de la BBC; (2014) Premi Jean Nicod; (2013) William James Fellow; (2012) Honorary Dame Commander of the Order of the British Empire (en) ; (2007) Samuel Torrey Orton award (en) ; (2004) docteure honoris causa de l'université d'York (fr) ; (2003) Premi Jean-Louis Signoret; (1990) Presidents' Award for Distinguished Contributions to Psychological Knowledge (en) ; membre de l'EMBO; Membre de la Royal Society; membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques del Regne Unit; Membre de l'Acadèmia Britànica; Honorary Fellow of the British Psychological Society (en) ;
	Veu: Uta Frith (anglès)
Lloc web	sites.google.com…

Uta Frith (n. 25 de maig de 1941) és una psicòloga del desenvolupament que treballa en l'Institut de Neurociencia Cognitiva a l'University College de Londres. Pionera en la recerca de l'autisme i la dislèxia. El seu llibre Autisme. Cap a una explicació de l'enigma és, en paraules d'Ángel Rivière, un clàssic en aquest tema.^[1] A ella es deu la primera traducció completa a l'anglès de l'article de Hans Asperger de 1944.^[2]

Des de l'àmbit de la psicologia cognitiva ha realitzat aportacions fonamentals a la disciplina de la neurociència per aprofundir en la recerca dels trastorns de l'espectre autista (TEA). Entre ells, podem explicar l'aplicació del concepte de teoria de la ment a l'estudi de l'autisme, juntament amb Simon Baron-Cohen i Alan Leslie.^[3] Aquesta teoria intenta explicar la deficiències que presenten les persones autistes en la comunicació i la cognició social.

El 1989 va formular la teoria de la coherència central feble, per explicar la dificultat de les persones amb trastorns de l'espectre autista per captar els estímuls i el discurs de forma global. Aquesta teoria serà posada a prova per Joliffe i Baron-Cohen en una recerca sobre adults autistes i persones Asperger.

Referències

↑ Rivière, A. (2001). Autismo. Orientaciones para la intervención educativa. Madrid: Trotta.
↑ Frith, Uta (1991). Autism and Asperger Syndrome.Nova York: Cambridge Universiry Press. Pp. 37-92.
↑ Baron-Cohen, S., Leslie, A. & Frith, U. (1985). Does the autistic children have a theory of mind? Cognition, 21, 37-46.

[1] Rivière, A. (2001). Autismo. Orientaciones para la intervención educativa. Madrid: Trotta.

[Frith,_Uta_1991_Pp._37-92-2] Frith, Uta (1991). Autism and Asperger Syndrome.Nova York: Cambridge Universiry Press. Pp. 37-92.

[3] Baron-Cohen, S., Leslie, A. & Frith, U. (1985). Does the autistic children have a theory of mind? Cognition, 21, 37-46.

[1]

[2]

[3]