Utetheisa pulchella
 Utetheisa pulchella | |
| Dades | |
|---|---|
| Hoste | Borago, Èquium, Anchusa, Myosotis, Crotalaria, Heliotropium indicum, Oryza sativa, Cajanus, Crotalaria burhia, Crotalaria juncea, Cystostemon, cotoner, Musa, Crotalaria assamica, Desmodium, Melilotus indicus, Crotalaria micans, Crotalaria pallida, Crotalaria quinquefolia, escalunya, Senna uniflora, Trichodesma indicum, Cynoglossum furcatum i Vigna 
|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Erebidae |
| Tribu | Arctiini |
| Gènere | Utetheisa |
| Espècie | Utetheisa pulchella (Linnaeus, 1758) |
.svg){kind=icon}
Utetheisa pulchella és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae. Es pot veure volar a plena llum del dia.
La larva s'alimenta de plantes com el nomoblidis (gènere Myosotis) i també d'herbes altes com la llengua de bou (gènere Echium) i altres herbes, com la borratja (gèneres Borago i Anchusa), i parts toves de les solanàcies i els heliotropis.
Hi ha tres generacions entre abril i octubre (a l'hemisferi nord) o entre novembre i maig (a l'hemisferi sud).
Morfologia
[modifica]Les ales tenen una envergadura de 29 a 42 mm i són de color blanc; a l'anvers tenen un dibuix clapejat en carmesí i puntejat de negre. En volar apareixen les ales posteriors, de lleuger to celeste i en algunes varietats grisenc. El cap té el mateix patró de coloració que les ales, i les antenes són llargues i filiformes. L'abdomen és llis i de fons blanc.
Les erugues són berrugoses i negres, amb una línia central ampla de color blanc acompanyada de dues de paral·leles més fines i de taques rogenques. Té flocs de pèls llargs a cada segment, si bé el pèl no arriba a formar vellositat.
Les crisàlides són dins de capolls de seda simples que solen estar adherits a terra, generalment sobre fulles caigudes i vegetació morta, o a trossos d'escorça i fusta vella.
A causa de la seva alimentació, les erugues acumulen una gran quantitat d'alcaloides tòxics. En conseqüència, la papallona és tòxica per contacte, i, a més, té mal gust; d'aquí ve l'original coloració de les ales, que serveix de senyal d'advertiment per als depredadors.
Quan arriba l'època de l'aparellament, els mascles fabriquen feromones gràcies al seu metabolisme a partir de les reserves d'alcaloides.
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquesta papallona té un ampli rang de migració, la qual cosa fa que pugui estendre's per mig món, i viu a les zones temperades d'Euràsia i Australàsia.
Es troba a l'Àfrica, l'Europa meridional, l'Àsia central i meridional i Austràlia.
És típica de prats, matolls i herbassars, zones de camins i camps sense llaurar, guarets, parcel·les abandonades i fins i tot parcs urbans.
Galeria
[modifica]-
"Entomologia Britannica" vol. V. Il·lustració de John Curtis (1824) -
Utetheisa pulchella (larva) -
Utetheisa pulchella -
Utetheisa pulchella kallima -
Utetheisa pulchella
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- Chinery, Michael (1988, Barcelona) Guía de campo de los insectos de España y de Europa. 4a edició. Editorial Omega.
- Karsholt, O. & E. J. van Nieukerken (2011). «Fauna Europaea. Taxon details. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Scoble, Malcom J. (1995, London) The Lepidoptera: Form, Function and Diversity. Primera edició en anglés. Editorial Oxford University Press / Natural History Museum of London.
Enllaços externs
[modifica]