Uvo Hölscher
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Uvo Adolf Hölscher 30 octubre 1878 Norden (Alemanya) |
| Mort | 21 febrer 1963 (84 anys) Hannover (Alemanya) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Hannover |
| Ocupació | historiador de l'art, professor d'universitat, investigador de la construcció, egiptòleg, arqueòleg, historiador de l'arquitectura, arquitecte |
| Ocupador | Universitat de Hannover |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Wilhelm Hölscher |
| Germans | Gustav Hölscher |
| Parents | Wilhelm Hölscher, nebot Uvo Hölscher, nebot Tonio Hölscher, besnebot Lucian Hölscher, besnebot |
| Premis | |
Uvo Hölscher fou un egiptòleg i arquitecte alemany, nascut el 30 d'octubre del 1878 a Norden (Baixa Saxònia) i mort el 21 de febrer del 1963 a Hannover.
Biografia
[modifica]Diplomat per la Universitat Rècnica de Hannover en 1902, Hölscher va esdevenir arquitecte del govern el 1906, i treballà com a arquitecte al costat de Ludwig Borchardt a Abusir al-Melek, i després al conjunt funerari de Khefren, així com a Tell el-Amarna, en 1910. Es va convertir en professor ajudant d'art i arquitectura a la Universitat Gottfried-Wilhelm-Leibniz de Hannover el 1911. Va prendre part, de 1914 a 1916, en les excavacions del Palau Imperial de Goslar, i després fou nomenat professor en 1918, i ensenyà igualment el disseny en perspectiva i l'arquitectura de l'Antiguitat.
De 1924 a 1929, Hölscher pren el relleu de Karl Mohrmann com a arquitecte consistorial de l'Església evangèlica luterana de Hannover. Entre 1926 i 1937, passa els semestres d'hivern dirigint les excavacions del temple mortuori de Ramsès III à Medinet Habu per compte de l'Oriental Institute de Chicago. A partir de 1929, es converteix en membre de l'Institut arqueològic de Berlín.
En 1937, Hölscher és nomenat professor d'història i arquitectura de la Universitat de Hannover, càrrec que ocuparà fins a la seva jubilació el 1947.[1]
El 1912 va publicar una proposta per construir la piràmide de Quèops.[2] Les rampes laterals es col·loquen a la piràmide esglaonada interior, que s'espira cap amunt.[3]
Publicacions
[modifica]- Das Grabdenkmal des Königs Chephren. Veröffentlichungen der Ernst von Sieglin Expedition in Ägypten I, 1912.
- The Temples of the Eighteenth Dynasty. Excavations of Medinet Habu 2, OIP 41. Chicago, 1939.
- The Mortuary Temple of Ramses III. Excavations of Medinet Habu 3, OIP 54. Chicago, 1941.
- The Mortuary Temple of Ramses III. Excavations of Medinet Habu 4, OIP 55. Chicago, 1951.
Notes
[modifica]- ↑ (alemany) Uvo Hölscher (1878-1963)
- ↑ Uvo Hölscher: Das Grabdenkmal des Königs Chephren. J. C. Hinrichs'sche Buchhandlung, Leipzig, 1912
- ↑ (francès)Théories sur la méthode de construction des pyramides égyptiennes al Wikipedia
