Uwem Akpan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 maig 1971  (53 anys)Nigèria | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Universitat de Michigan Universitat Creighton Universitat Catòlica d'Àfrica Oriental | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor | ||
| Orde religiós | Companyia de Jesús | ||
| Lloc web | uwemakpan.com | ||
Uwem Akpan és un escriptor nigerià que va conèixer la fama el 2009 amb la seva col·lecció de relats Tu digues que ets un d'ells (Say You’re one of Them).[1][2]
Vida
[modifica]Nascut el 1971 a Ikot Akpan Eda, al sud de Nigèria. Després d'estudiar filosofia i anglès, el 1990 va entrar en la Companyia de Jesús i va ser ordenat sacerdot jesuïta el 2003. Llicenciat en escriptura creativa per la Universitat de Michigan, actualment exerceix el seu ministeri sacerdotal a l'església de Crist Rei, a Llasamaja-Lagos, Nigèria.
Tu digues que ets un d'ells
[modifica]Aquesta col·lecció de cinc relats Say You’re one of Them va aparèixer el 2008 i va guanyar el premi Commonwealth Writers Prize a les primeres publicacions el 2009. Va aconseguir un aval definitiu quan aquell mateix any la famosa actriu i empresària Oprah Winfrey es va declarar "anorreada i profundament commoguda" per la seva lectura, per la qual cosa va ser seleccionada a la prestigiosa llista del Oprah's Book Club.
Akpan fa comparèixer en aquests contes les pitjors plagues morals que assoten als països de l'Àfrica subsahariana: l'odi racial i religiós, l'esclavitud sexual, la prostitució i la drogoaddicció per fam... Plagues que es mostren de manera descarnada (encara que sense concessions a la morbositat) i sense cap valoració de part del narrador. El fet que siguin nens els narradors, algunes vegades ignorants del que passa, unes altres plenament i terriblement conscients,augmenta la sensació d'horror. No obstant això, l'autor deixa subtilment una escletxa a l'esperança en aquests mateixos nens. Així, a "Abans d'anar al Gabon", ells aconsegueixen a fer variar de propòsit l'oncle sense escrúpols que es proposa de vendre'ls com a esclaus; a "La cambra dels meus pares" i "El festí de Nadal", la fugida és una fi oberta a nous horitzons. Altres vegades no els resta sinó sucumbir a l'odi, la cara més absurda del qual es revela en "Cotxes fúnebres de luxe", en què el protagonista, fill de pare cristià i mare musulmana, és víctima de tots dos grups.