Vés al contingut

Vàlvula aòrtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaVàlvula aòrtica
Esquema del cor humà:

Capes: 1. Endocardi; 2. Miocardi; 3. Epicardi; 4. Pericardi.
Cambres (5): 6. Aurícula dreta; 7. Aurícula esquerra; 8. Ventricle dret; 9. Ventricle esquerre.
Valvules (10): 11. Mitral; 12. Aòrtica; 13. Tricúspide; 14.Pulmonar.
Artèries: 15. Aorta; 16. Pulmonar
Venes: 17. Pulmonars; 18. Cava superior; 19. Cava inferior.

Altres: Circulació coronària; Sistema de conducció elèctrica del cor.
Detalls
Llatívalva aortae Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD001021 Modifica el valor a Wikidata
TAA12.1.04.012 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7236 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.534
Terminologia anatòmica
Imatge macroscòpica d'una vàlvula aòrtica.

La vàlvula aòrtica és una vàlvula cardíaca. Es troba entre el ventricle esquerre i l'aorta, adherida a les capes mitja i adventícia de la primera porció d'aquesta artèria, denominada bulb aòrtic. La mida normal de l'àrea d'aquesta vàlvula, en el moment de la seva màxima obertura, oscil·la entre els 3 i els 4 cm².[1] Per regla general, té tres cúspides fibroses triangulars amb forma de copa situades una al costat de l'altra.[2] En la majoria dels individus, els orificis d'origen de les artèries coronàries estan situats dins de les dues cúspides anteriors. Histològicament, estan formades per col·lagen dens i recobertes per endoteli. Per sobre del seu terç basal són quasi avasculars. El cos de les cúspides és menys consistent que el seu marge lliure. Al punt mig d'aquest es troba una petita protrusió anomenada nòdul d'Aranci,[3] la qual ajuda a evitar el reflux de la sang cap el ventricle esquerre durant la diàstole.[4]

L'estenosi aòrtica és la patologia valvular cardíaca més freqüent als països desenvolupats,[5] generalment causada per un conjunt de mecanismes que propicien la calcificació de la vàlvula.[6]

Referències

[modifica]
  1. Tuncay, V; Prakken, N; van Ooijen, PMA; Budde, RPJ; et al «Semiautomatic, Quantitative Measurement of Aortic Valve Area Using CTA: Validation and Comparison with Transthoracic Echocardiography» (en anglès). Biomed Res Int, 2015 Jun; 2015, pp: 648283. PMID: 26221603. DOI: 10.1155/2015/648283. PMC: 4499628 [Consulta: 27 octubre 2020].
  2. Crawford, PT; Bordoni, B «Anatomy, Thorax, Aortic Valve» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishimil·límetres ng LLC, 2020 Jul 31; NBK559384 (rev), pàgs: 6. PMID: 32662953 [Consulta: 13 desembre 2020].
  3. Aazami, MH; Salehi, M «The Arantius nodule: a 'stress-decreasing effect'» (en anglès). J Heart Valve Dis, 2005 Jul; 14 (4), pp: 565-566. ISSN 0966-8519. PMID: 16116887 [Consulta: 16 octubre 2020].
  4. Fields, A. «Back to the Basics: Aortic Valve Anatomy» (en anglès) pàgs: 4. Cardioserv.net, 2018; Feb 1. [Consulta: 12 octubre 2020].
  5. van Geldorp, M «Severe aortic stenosis: diagnosis, treatment and prognosis -Tesi doctoral-» (en anglès). Erasmus University, Rotterdam, 2013; Feb 20, págs: 258. ISBN 978-94-6169-334-1 [Consulta: 6 novembre 2020].
  6. Merryman, WD; Schoen, FJ «Mechanisms of Calcification in Aortic Valve Disease: Role of Mechanokinetics and Mechanodynamics» (en anglès). Curr Cardiol Rep, 2013 Maig; 15 (5), pp: 355. PMID: 23526363. DOI: 10.1007/s11886-013-0355-5. PMC: 3658606 [Consulta: 31 desembre 2020].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]