Véronique
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | André Messager |
| Llibretista | Georges Duval i Albert Vanloo |
| Llengua original | francès |
| Gènere | opereta |
| Parts | tres |
| Estrena | |
| Estrena | 10 de desembre de 1898 |
| Escenari | Théâtre des Bouffes-Parisiens de París, |
 
| |
Véronique és una òpera en tres actes composta per André Messager sobre un llibret francès de Georges Duval i Albert Vanloo. S'estrenà al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París el 10 de desembre de 1898. [1]
Representacions
[modifica]A l'estrena els creadors foren Mariette Sully i Jean Perier.[2]
És l'opereta més reeixida de Messager. Es va reposar freqüentment a França durant la primera meitat del segle xx. Reposicions al Théâtre des Folies-Dramatiques el 30 de gener de 1909, al Théâtre de la Gaîté-Lyrique l'1 de març de 1920, per la qual Messager va compondre un nou vals[3] (amb Edmée Favart, Périer i Tarriol-Baugé),[4] i al Théâtre Mogador el 17 d'abril de 1943 (amb Suzanne Baugé, Maurici Vidal i Hélene Lavoisier), en una gran producció que, segons Richard Traubner, "va dominar la seva fragilitat".[5]
Després d'una excepcional interpretació a l'Opéra-Comique el 7 de febrer de 1925 amb Favart, Baugé i Tarriol-Baugé, dirigida per Albert Wolff,[6] l'obra va tenir la seva primera producció moderna a l'Opéra-Comique el 1978-1879 (amb Danielle Chlostawa i François Le Roux) i 1980-81 (amb Marie-Christine Pontou i Gino Quilico).
L'òpera es va oferir a Viena i a Colònia (com a Brigitte) el 1900, després a Riga el 1901, Berlín 1902; Lisboa en 1901, Ginebra el 1902, Londres el 1903 i Milà en 1904 (en italià) i Bucarest en 1907.[7] El 1903 Lady Gladys de Grey va portar un repartiment francès per oferir Véronique al Coronet, Notting Hill Gate.[8]
La primera interpretació a l'Opéra-Comique fou el 7 de febrer de 1925, quan s'ajuntaren diversos artistes en una gala benèfica. Edmée Favart i André Baugé foren els prestigiosos successors Mariette Sully i Jean Perier. La creació real a l'Òpera-Comique va tenir lloc el 22 de desembre de 1978 amb Daniele Chlostawa i François Le Roux.[2]
Avui en dia, Véronique ha desaparegut per complet de les escenes parisenques.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Dades a operone.de». Arxivat de l'original el 2013-04-15. [Consulta: 6 setembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Dades a Opérette». Arxivat de l'original el 2013-04-17. [Consulta: 7 setembre 2013].
- ↑ Nichols, R. The Harlequin Years: music in Paris 1917-1929. Thames & Hudson, Londres, 2002.
- ↑ Gänzl, Kurt i Andrew Lamb, Gänzl's Book of the Musical Theatre. The Bodley Head, Londres, 1988.
- ↑ Traubner, Richard. Operetta — a theatrical history. Oxford University Press, Oxford, 1983.
- ↑ Wolff, Stéphane. Un demi-siècle d'Opéra-Comique 1900–1950. André Bonne, París, 1953.
- ↑ Loewenberg, A. Annals of Opera. Londres, John Calder, 1978.
- ↑ Webber, Christopher. "Guilty Pleasures – the charm of Véronique". Programa del Festival de Buxton, 2009.