Víctor Castro Sanmartín

Víctor Castro Sanmartín
Biografia
Naixement	1917 ; Bolea (província d'Osca)
Mort	10 setembre 2004 (86/87 anys); Madrid
Director General de Duanes
	13 de juliol de 1964 – 6 de novembre de 1970
	← Teoprépides Cuadrillero Gómez Manuel García Comas →
Director General de Seguretat
	12 de setembre de 1975 – 23 de juliol de 1976
	← Francisco Dueñas Gavilán Emilio Rodríguez Román →
Director General d'Armament i Construcció
	1981 – 1983
	← José Gutiérrez Benito José Andrés Jiménez →
Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació	militar
Membre de	Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola ; Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Premis
	(1983) Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc; (1978) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1976) Gran Creu de l'Orde de Cisneros; (1974) Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild; (1970) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1968) Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc; (1967, 1978) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1966) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil ;

Víctor Castro Sanmartín (Bolea, 1917 - Madrid, 10 de setembre de 2004) va ser un militar i polític espanyol.

Biografia

Llicenciat en Ciències Exactes per la Universitat de Saragossa i diplomat en Estadística per la de Madrid, va ser militar en l'arma de artilleria. Va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol revoltat i en la Segona Guerra Mundial com a part de la Divisió Blava. Durant el seu pas per Rússia va combatre en la batalla de Krasni Bor i va guanyar la creu de ferro. Va mantenir forts vincles amb la unitat, sent posteriorment president de la Germandat Nacional de la Divisió Blava.

Va prosseguir la seva carrera com a militar en la supressió dels maquis sent successivament ascendit fins a aconseguir el rang de general. Després de la signatura dels Pactes de Madrid de 1953 va seguir col·laborant amb els exèrcits de la nounada OTAN: va participar en la compra de material militar als Estats Units i va ser diplomat d'Estat Major de l'Exèrcit per l'Escola Militar francesa el 1953. Va ser també responsable de la intel·ligència militar a Espanya.

Durant el segon franquisme va ser un dels polítics de l'Opus Dei^[1] com a director general de Duanes. Sota la seva direcció, la direcció general va destapar el cas Matesa.

De tornada a la carrera militar va ser director general de Seguretat del 18 de desembre de 1975 al 23 de juliol de 1976, estant en el càrrec durant els fets de Vitòria. Després d'això va ser destinat al CESID (1976-1978) abans de ser nomenat governador militar de Lleida (1978-1980) i director general d'Armament i Construcció (1981-1983).^[2] Considerat proper al general Armada, va ser interrogat sobre la participació d'est en l'intent de cop d'Estat del 23-F.^[3]

Referències

↑ Navarro Rubio, Mariano. Mis memorias pàg. 345-431
↑ del nomenament en el Butlletí Oficial del Ministeri de Defensa
↑ Amonestación privada, El País, 7 d'abril de 1982

[1] Navarro Rubio, Mariano. Mis memorias pàg. 345-431

[2] t en el Butlletí Oficial del Ministeri de Defensa

[23-F-3] Amonestación privada, El País, 7 d'abril de 1982

[1]

[2]

[3]