Vés al contingut

Víctor Pradera Larumbe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVíctor Pradera Larumbe

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Víctor Pradera y Larumbe Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1872 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortprocediment sumaríssim, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Polloe Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Deusto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, advocat, polític, enginyer Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Partit Catòlic Tradicionalista
Partit Social Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
FillsJuan José Pradera Ortega Modifica el valor a Wikidata

Víctor Pradera Larumbe (Pamplona, 1873 - Sant Sebastià, 6 de setembre de 1936) va ser un enginyer, advocat, polític i assagista tradicionalista espanyol, amb especial significació a Navarra. Fou partidari actiu de la unitat dinàstica en la monarquia d'Alfons XIII.

Biografia

[modifica]

Fou elegit diputat per Tolosa (1899 i 1901) i per Pamplona (1918) i vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals (1933).

Seguidor del tradicionalista Juan Vázquez de Mella, el va seguir en l'escissió del carlisme que va liderar aquest el 1919 per fundar el Partit Catòlic Tradicionalista. Posteriorment va participar també en el Partit Social Popular i va ser soci d'Acción Española.

Les seves idees centrals giraven entorn de la unitat d'Espanya i a una concepció corporativa de la societat. Al llibre Fernando el Católico y los falsarios de la historia (1925) exposa la seva opinió sobre la conquesta de Navarra. La seva obsessió va ser el perill que, al seu judici, representaven els nacionalismes perifèrics. Va combatre activament el nacionalisme basc, es va oposar l'Estatut Basco-Navarrès i va contribuir al naixement del antibasquisme polític a Navarra, per la qual cosa es va enfrontar fortament als sectors carlins anticentralistes.

Membre del Bloque Nacional, l'inici de la Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Sant Sebastià, on fou empresonat i afusellat per milícies anarquistes amb el seu fill Javier el 6 de setembre de 1936. A títol pòstum Franco li va concedir el Comtat de Pradera.

L'historiador carlista Melchor Ferrer, en la seva Historia del Tradicionalismo Español va ser molt crític amb la trajectòria política i llegat ideològic de Pradera.[1]

Referències

[modifica]
  1. López Antón, José Javier. Escritores carlistas en la cultura vasca, 1999, p. 305. 

Enllaços externs

[modifica]