Víctor Pruneda Soriano
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1809  Ferrol (província de la Corunya) | ||
| Mort | 15 juliol 1882 (72 anys) Terol (Espanya) | ||
| Governador civil de la província de Saragossa | |||
| 1873 – | |||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 26 abril 1871 – 24 gener 1872 Circumscripció electoral: Terol | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 5 maig 1869 – 1r febrer 1871 | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 5 maig 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Saragossa | |||
| Alcalde de Terol | |||
| novembre 1854 – 1856 | |||
 Senador al Senat espanyol | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, polític | ||
.jpg)
Víctor Pruneda Soriano (Ferrol, 1809-Terol, 1882) va ser un polític i periodista espanyol, d'ideologia republicana i diputat a Corts en el Sexenni Democràtic
Biografia
[modifica]Nascut en Ferrol l'1 de novembre de 1809,[1][nota 1] va ser fundador en la primera meitat de segle d' El Centinela de Aragón.[3] Va mantenir amistat amb Venceslau Ayguals d'Izco.[4] Home polític, va ser bandejat per les seves idees a les illes Canàries en 1845.[5] Cap a 1854 era alcalde primer de Terol.[2] En 1858 va fundar El órgano de Móstoles.[2] D'ideologia republicana,[6] va obtenir escó de diputat en les eleccions constituents de 1869[2] per Saragossa,[7] i en les de 1871,[8] per Terol;[9] a més d'exercir com a governador civil de la província de Saragossa cap a 1873, durant la Primera República.[10] Va ser col·laborador de La República Ibérica i redactor de La Igualdad en 1871.[5] Va morir el 15 de julio de 1882 a Terol,[1] va ser pare de l'escriptor aragonès, i també periodista, Pedro Pruneda Martín (1830-1869).[11]
Obres
[modifica]- Un viaje a las islas Canarias (1848).
- Apuntes para la historia de Teruel (1877).
- Apuntes críticos y biográficos de turolenses célebres (1879).
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Losantos Salvador, 2001, p. 41-46.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Labajos, 1869, p. 279-280.
- ↑ Martínez Gallego 2004, p. 62 ; Eiras Roel 1961, p. 81.
- ↑ Martínez Gallego, 2004, p. 62.
- ↑ 5,0 5,1 Ossorio y Bernard, 1903, p. 359.
- ↑ Eiras Roel, 1961, p. 81.
- ↑ «Pruneda, Víctor. 27. Elecciones 15.1.1869». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congreso de los Diputados.
- ↑ Ossorio i Bernard, 1903, p. 359.
- ↑ «Pruneda, Víctor. 28. Elecciones 8.3.1871». Buscador histórico de diputados 1810-1977. Congreso de los Diputados.
- ↑ Canellas López, 1980, p. 74.
- ↑ Jaime Llorén i Jaime Gómez, 2006, p. 43-45.
Aquest article és una obra derivada d' Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1903, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Bibliografia
[modifica]- Aragón en su historia. Caja de Ahorros de la Inmaculada, 1980. ISBN 8450039053.
- Eiras Roel, Antonio. El Partido demócrata español: (1849-1868). Rialp, 1961.
- «Víctor Pruneda inédito». Turia: Revista cultural, 46, 1998, pàg. 219-240. ISSN: 0213-4373.
- «Pedro Pruneda Martín (El Poyo del Cid, 1830-1869): escritor y político republicano, autor de la primera historia de Teruel». Xiloca, 2006, pàg. 43-58. Arxivat de l'original el 2020-10-31. ISSN: 0214-1175 [Consulta: 27 gener 2019].
- «D. Víctor Pruneda». A: Los Diputados pintados por sus hechos: Colección de estudios biográficos sobre los elegidos por el sufragio universal en las Constituyentes de 1869. 2. R. Labajos y Compañía, 1869, p. 279-280.
- «Víctor Pruneda. Crónica de una recuperación». Trébede, 49, 2001, pàg. 41-46. ISSN: 1137-6007.
- Martínez Gallego, Francesc A. «Democracia y República en la España isabelina. El caso de Ayguals de Izco». A: Manuel Chust Calero. Federalismo y cuestión federal en España. Universitat Jaume I, 2004, p. 45-90. ISBN 84-8021-452-X.
- Ossorio y Bernard, Manuel. «Pruneda (Víctor)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.