Vés al contingut

Vídar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeVídar
Víðarr Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat nòrdica Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
MareGríðr Modifica el valor a Wikidata
PareOdin Modifica el valor a Wikidata
GermansThor, Meili, Bragi, Bàlder, Hödr, Hermóðr i Vali Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia nòrdica i Aesir Modifica el valor a Wikidata

En la mitologia norrena, Vídar (norrè occidental antic: Viðarr) és interpretat com el déu del silenci (la malenconia) i la quietud dels boscos pel Prof. Riutort (URV). El seu nom és un derivat del norrè occidental antic viðr ‘bosc’, volgudament semblant a un dels noms de son pare: Viðurr. Era fill de l'Odin i la gýgr Gríðr. Els Skáldskaparmál l'anomenen Viðarr þǫgli, això és, Viðarr el silenciós o Viðarr el taciturn, convertint la malenconia en el tret característic del seu caràcter. Tanmateix i segons els cants de l'Edda i la informació aportada per Snorri, serà ell el qui venjarà la mort de son pare Odin durant els ragna rǫk i un dels pocs déus que sobreviuran a la batalla.

Vídar by Hansen

Mites

[modifica]

El poeta dels Grímnismál ens hi descriu a l'estrofa 17 l'estatge del déu amb aquestes paraules:

Hrísi vex     oc há grasi
Viðars land, Viði;
enn þar mǫgr of læzc[1]     af mars baki,
frœcn, at hefna fǫður

Amb brolla es recobreix i amb alt herbei
el País del Vidar, Vidi;[2]
i allà, el fill es dirà, de dalt del seu cavall,
[prou] intrèpid per a venjar son pare.

L'estrofa palesa, a més a més, l'estreta relació existent entre el nom del déu i el bosc (norrè occidental antic: viðr), tant si interpretem Viði com el nom del país com si hi veiem un datiu amb el valor de amb bosc, de bosc. La solitud del país del Vidar se'ns fa també palesa en la coincidència de la seva descripció amb la descripció malenconiosa del viarany abandonat que trobem a l'estrofa 119 dels Loddfáfnismál:

þvíat hrísi vex
oc hávo grasi
vegr er vætki[3] trøðr.

Perquè amb brolla es recobreix
i amb alt herbei
el camí que res ja no fressa.


Representació d'en Vidar el silenciós en el manuscrit islandès del segle xvii AM 738 4to.

Referències

[modifica]
  1. 3ª persona del singular del present d'indicatiu, amb valor de futur, del verb látask ‘dir una cosa (de si mateix, respecte de si mateix)’.
  2. També es pot entendre: El País del Vidar es recobreix amb brolla i amb alt herbei i amb bosc. Tot depèn si entenem Viði com un nominatiu singular o com a viði, ço és, el datiu de viðr ‘bosc’. I encara hi ha una altra possibilitat que no es pot oblidar: si no llegim viði, amb i breu, sinó víði, amb i llarga, s'hi pot veure el datiu singular de víðir ‘salze’: “el país del Vidar es cobreix de brolla i alt herbei i salzes”. Cal recordar aquí que el salze és, tradicionalment, un símbol de malenconia i solitud.
  3. vætki o vættki ‘no-res’; vétki ‘ikke-væsen, ingen, intet’.