Vés al contingut

Vídues (planta)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vídua (planta))
Infotaula d'ésser viuVídues
Scabiosa atropurpurea Modifica el valor a Wikidata

Flor de la vídua
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreDipsacales
FamíliaCaprifoliaceae
GènereScabiosa
EspècieScabiosa atropurpurea Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Sixalix atropurpurea Modifica el valor a Wikidata
Vídues d'una varietat cultivada (Scabiosa atropurpurea var. 'Scarlett')
Scabiosa atropurpurea

Les vídues (Scabiosa atropurpurea)[1] són una espècie de plantes amb flors del gènere Scabiosa, dins la família de les caprifoliàcies, natives del sud d'Europa i el nord d'Àfrica.[2]

Addicionalment pot rebre els noms de cardetes, escabiosa, escabiosa d'olor d'ambre, escabiosa de l'hort, escabiosa de marge, escabiosa marítima, escabioses, herba del sucre, herba del xarampió, herba escabiosa, vídua, viuda, viuda borda, viudes i viudes bordes. També s'han recollit les variants lingüístiques ascapiosa, asquibiosa, carpiosa, escabaiosa, escabeiosa, escabiosa d'olor d'ambar, escapiosa, escarpiosa, herba de la sarrampió, herba esquibiosa, llisibiosa, llisiviosa, vilda i vildes.[1]

Es troba a tot el Mediterrani, a prats secs, erms i marges de camins. Creix sovint molt a la vora del mar en les zones litorals. Es cultiva també com a planta ornamental, amb varietats de flors de colors diferents.

És molt semblant a altres espècies molt comunes als camps com la vídua borda i la mossegada del diable i cal observar bé les fulles per distingir-les.

S. atropurpurea té fulles caulinars pinnatisectes,[3] les plantes desenvolupen flors púrpures o alguns cops rogenques. És nativa del sud d'Europa. Es propaga a través de les llavors que fàcilment s'adhereixen al pelatge dels animals.[4]

Taxonomia

[modifica]

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[5]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims de Scabiosa atropurpurea:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Asterocephalus atropurpureus (L.) Spreng.
  • Columbaria atropurpurea (L.) C.Presl
  • Cyrtostemma atropurpureum (L.) Spach
  • Scabiosa maritima var. atropurpurea (L.) Gren.
  • Scabiosa maritima var. atropurpurea (L.) Gren. & Godr.
  • Sclerostemma atropurpureum (L.) Schott
  • Sixalix atropurpurea (L.) Greuter & Burdet
  • Spongostemma atropurpureum (L.) Tiegh.
  • Sinònims heterotípics
  • Scabiosa atropurpurea f. glabra Pau
  • Scabiosa atropurpurea f. maritima (L.) Pau
  • Scabiosa atropurpurea var. setifera (Lam.) DC.
  • Scabiosa columbaria var. triflora Cambess.
  • Scabiosa maritima var. albida Pau
  • Scabiosa maritima var. amansii Rouy & E.G.Camus
  • Scabiosa maritima f. atropurpurea Jiménez Mun.
  • Scabiosa maritima proles balearica F.Herm.
  • Scabiosa maritima var. grandiflora (Scop.) Boiss.
  • Scabiosa maritima var. grandiflora (Scop.) Jiménez Mun.
  • Scabiosa maritima var. integrifolia Porta
  • Scabiosa maritima var. latifolia Porta
  • Scabiosa maritima var. sabuletorum Willk.
  • Scabiosa maritima f. tenuis Gand.
  • Scabiosa maritima var. villosa Coss.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Scabiosa atropurpurea». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 25 maig 2023].
  2. 2,0 2,1 «Scabiosa atropurpurea» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 maig 2023].
  3. Bruce G. Baldwin; Douglas Goldman; David J. Keil; Robert Patterson; Thomas J. Rosatti The Digital Jepson Manual: Vascular Plants of California. University of California Press, 7 febrer 2012, p. 2139–. ISBN 978-0-520-95289-8. 
  4. «Scabiosa atropurpurea profile» (en anglès americà), 15-10-2017. [Consulta: 2 desembre 2020].
  5. «Scabiosa atropurpurea L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 22 maig 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Kremer: Wildblumen, München 2001, ISBN 3-576-11456-4 (alemany)