Vés al contingut

Vídua borda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuVídua borda
Knautia arvensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreDipsacales
FamíliaCaprifoliaceae
GènereKnautia
EspècieKnautia arvensis Modifica el valor a Wikidata
Coult., 1823

Les vídues bordes (Knautia arvernensis)[1] són una espècie de plantes amb flors del gènere Knautia, dins la família de les caprifoliàcies.[2]

Addicionalment pot rebre els noms de escabiosa, escabiosa borda, escabiosa comuna, escabioses, herba del mal de masclit, vídua borda, vídues, viuda silvestre i viudes bordes. També s'han recollit les variants lingüístiques escabiosa comú, escapiosa i fielera.[1]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Aquesta planta és nativa d'Europa i del nord d'Àsia, però ha estat introduïda a d'altres parts del món, especialment a Amèrica del nord.[2] Ha estat qualificada d'invasora a la Columbia Britànica introduïda a través de la jardineria.[3] També ha estat introduïda al nord dels Estats Units, però cap dels seus estats l'ha afegit als seus catàlegs de flora invasora.[4]

Les vídues bordes es troben a erms, camps conreats i a la vora dels camins. Tot i que pot viure en zones humides, com marjals, tolera també condicions seques. Creix també i als prats de muntanya fins a una altitud de 1.500 m.

Aquesta planta és molt similar a altres espècies dels gèneres Succisa i Scabiosa.

Descripció

[modifica]
Imatge d'una fulla.

És una planta herbàcia que creix fins a una alçada de quasi un metre. Les fulles formen una roseta basal.

Les flors són d'un color violeta clar molt delicat. Es semblen força a les flors de la mossegada del diable però són més aplanades. El fruit de les vídues bordes és pelut i amb forma de cilindre.

Taxonomia

[modifica]

Aquesta espècie va ser descrita vàlidament per primer cop l'any 1823 a l'obra Mémoire sur les Dipsacées del botànic irlandès Thomas Coulter (1793-1843).[5][2][6]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims de Knautia arvensis:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Anisodens arvensis (L.) Dulac
  • Scabiosa arvensis L.
  • Succisa arvensis (L.) Raf.
  • Trichera arvensis (L.) Schrad. ex Roem. & Schult.
  • Sinònims heterotípics
  • Columbaria pratensis Fourr.
  • Knautia alboi Sennen
  • Knautia alpigena Schur
  • Knautia arvensis var. alboi (Sennen) O.Bolòs & Vigo
  • Knautia arvensis var. alpestris Brügger
  • Knautia arvensis var. campestris (Andrz. ex Besser) W.D.J.Koch
  • Knautia arvensis var. canescens Coult.
  • Knautia arvensis var. glandulifera W.D.J.Koch
  • Knautia arvensis var. integrifolia Coult.
  • Knautia arvensis var. involucrata (Sennen) O.Bolòs & Vigo
  • Knautia arvensis var. jasionea Borbás
  • Knautia arvensis var. ligerina Tourlet
  • Knautia arvensis subsp. meridionalis (Briq.) O.Bolòs & Vigo
  • Knautia arvensis f. monstruosa Bolzon
  • Knautia arvensis subsp. pannonica (Heuff.) O.Schwartz
  • Knautia arvensis subsp. polymorpha O.Schwarz
  • Knautia arvensis subsp. pratensis Rouy
  • Knautia arvensis var. pseudolongifolia Szabó
  • Knautia arvensis subsp. pseudolongifolia (Szabó) O.Schwarz
  • Knautia arvensis subsp. rosea (Baumg.) Soó
  • Knautia arvensis subsp. serpentinicola Smejkal
  • Knautia arvensis proles timeroyi (Jord.) Rouy
  • Knautia arvensis var. vulgaris Coult.
  • Knautia bohemica (F.W.Schmidt) Willk.
  • Knautia borderei Szabó
  • Knautia bosniaca (Conrath) Beck
  • Knautia budensis Borbás
  • Knautia campestris (Andrz. ex Besser) Fritsch
  • Knautia ceretana Sennen
  • Knautia communis Godr.
  • Knautia cousturieri Sennen & Szabó
  • Knautia cousturieri var. pinnatipartita Sennen
  • Knautia cupularis Janka & Simonk.
  • Knautia dumetorum Heuff.
  • Knautia dumetorum var. breindlinii Beck
  • Knautia exaltata Schur
  • Knautia glandulifera (W.D.J.Koch) Borbás
  • Knautia hirsuta (Lapeyr.) Breistr.
  • Knautia indivisa Boreau
  • Knautia involucrata Sennen
  • Knautia kitaibelii subsp. alpigena (Schur) Soó
  • Knautia leucophaea Briq.
  • Knautia neglecta F.Meurer
  • Knautia pannonica Heuff.
  • Knautia pseudolongifolia (Szabó) Zmuda
  • Knautia pseudolongifolia var. pinnatifolia Sennen
  • Knautia purpurea subsp. timeroyi (Jord.) P.Fourn.
  • Knautia rigidiuscula Beck
  • Knautia rigidiuscula var. veneta Beck
  • Knautia subacaulis Schur
  • Knautia subscaposa var. alboi (Sennen) Devesa, Ortega Oliv. & J.López
  • Knautia subscaposa subsp. alboi (Sennen) Molero, L.Sáez & Vallv.
  • Knautia timeroyi Jord.
  • Knautia variabilis F.W.Schultz
  • Scabiosa agrestis F.W.Schmidt
  • Scabiosa alpigena Schur
  • Scabiosa arvensis var. flosculosa Gaudin
  • Scabiosa arvensis f. glabrescens Wimm. & Grab.
  • Scabiosa arvensis var. heterophylla Boenn.
  • Scabiosa arvensis var. homoiphylla Boenn.
  • Scabiosa arvensis var. hybrida Mérat
  • Scabiosa arvensis var. integrifolia Gray
  • Scabiosa arvensis var. laciniata Gaudin
  • Scabiosa arvensis var. ochroleuca Gaudin
  • Scabiosa arvensis var. pinnatifida Wimm. & Grab.
  • Scabiosa arvensis var. rosea Baumg.
  • Scabiosa arvensis var. serrata Wimm. & Grab.
  • Scabiosa arvensis var. simpliciflora Lej.
  • Scabiosa arvensis var. stricta Seidl ex Pohl
  • Scabiosa arvensis f. tomentosa Wimm. & Grab.
  • Scabiosa bellidifolia Lam.
  • Scabiosa bohemica F.W.Schmidt
  • Scabiosa campestris Andrz. ex Besser
  • Scabiosa canescens DC.
  • Scabiosa collina F.W.Schmidt
  • Scabiosa dubia Moench
  • Scabiosa hirsuta Lapeyr.
  • Scabiosa hybrida Bouch.
  • Scabiosa mixta De Not.
  • Scabiosa mollis Schleich.
  • Scabiosa montana Mill.
  • Scabiosa officinarum-arvensis Crantz
  • Scabiosa polymorpha F.W.Schmidt
  • Scabiosa pratensis F.W.Schmidt
  • Scabiosa radiata F.W.Schmidt
  • Scabiosa stricta (Seidl ex Pohl) Opiz
  • Scabiosa subpubescens Schult. & Schult.f.
  • Scabiosa timeroyi (Jord.) Fourr.
  • Scabiosa trivialis F.W.Schmidt
  • Scabiosa varia Gilib.
  • Scabiosa vulgaris Garsault
  • Trichera arvensis var. agrestis (F.W.Schmidt) Roem. & Schult.
  • Trichera arvensis var. integrifolia Rupr.
  • Trichera arvensis var. isantha Neuman
  • Trichera arvensis subsp. pannonica (Heuff.) Soják
  • Trichera arvensis subsp. pseudolongifolia (Szabó) Holub
  • Trichera arvensis subsp. rosea (Baumg.) Soják
  • Trichera arvensis var. stricta Roem. & Schult.
  • Trichera arvensis subsp. timeroyi (Jord.) Nyman
  • Trichera bohemica (F.W.Schmidt) Nyman
  • Trichera bosniaca Conrath
  • Trichera campestris Schult. & Schult.f.
  • Trichera communis Čelak.
  • Trichera dumetorum (Heuff.) Nyman
  • Trichera exaltata (Schur) Nyman
  • Trichera hirsuta (Lapeyr.) Schult. & Schult.f.
  • Trichera indivisa (Boreau) Nyman
  • Trichera mollis Nyman
  • Trichera neglecta Conrath
  • Trichera timeroyi (Jord.) Nyman
  • Trichera trivialis Nyman
  • Trichera virgata Nyman

Usos medicinals

[modifica]

En l'antiga medicina herbal, aquesta planta es feia servir per tractar malalties de la pell, especialment la sarna.[7]

Altres usos

[modifica]

És utilitzada per fer la beguda tradicional de la ratafia.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «vídues bordes». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 maig 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Knautia arvensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 26 maig 2023].
  3. ↑ «Field scabious» (en anglès americà). [Consulta: 26 agost 2022].
  4. ↑ «bluebuttons, field scabious: Knautia arvensis (Dipsacales: Caprifoliaceae): Invasive Plant Atlas of the United States». [Consulta: 26 agost 2022].
  5. ↑ «Knautia arvensis Coult.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 26 maig 2023].
  6. ↑ Coulter, 1823, p. 29.
  7. ↑ Font Quer, Pius. «Escabiosa (Kanutia arvensis Coulter)». A: Plantas medicinales. El Dioscórides renovado (en castellà). Barcelona: Ed. Labor, p. 764. ISBN 84-335-6151-0 [Consulta: 5 juny 2021]. 
  8. ↑ «Amics de la RATAFIA DE L'ANOIA - Com es fa». [Consulta: 21 juny 2016].

Bibliografia

[modifica]
  • Coulter, Thomas. Mémoire sur les Dipsacées (en francès), 1823. 
  • Kremer: Wildblumen, München 2001, ISBN 3-576-11456-4 (alemany)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vídua_borda&oldid=31897270»