Võ Thị Sáu
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1933  Đất Đỏ (Indoxina francesa) | ||
| Mort | 23 gener 1952 (18/19 anys) presó de Côn Đảo | ||
| Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc | ||
| Sepultura | Hàng Dương Cemetery (en)  | ||
| Color de cabells | Negre | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | revolucionària, partisana | ||
| Partit | Partit Comunista del Vietnam (1952–) | ||
| Membre de | Viet Minh (1948–) | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Guerra d'Indoxina | ||
| Premis | |||
Võ Thị Sáu (Đất Đỏ, 1933 - Illa de Côn Sơn, 13 de març de 1952) va ser una estudiant vietnamita que va lluitar com a guerrillera contra els ocupants francesos del Vietnam, que llavors formava part de la Indoxina francesa. Va ser capturada, jutjada, condemnada i executada pels colonialistes francesos el 1952, convertint-se en la primera dona a ser executada a la presó de Côn Sơn. Avui és considerada una màrtir i heroïna nacional vietnamita.
Biografia
[modifica]Va néixer a la comuna de Phước Thọ, al districte de Đất Đỏ l'any 1933. Aleshores, formava part de la província de Bà Rịa, però ara forma part del districte de Long Đất, a la província de Bà Rịa–Vũng Tàu. El 1948 es va convertir en el contacte d'un grup guerriller local després que molts dels seus amics i familiars s'unissin al Việt Minh.[1]
Sáu va ser empresonada en tres instal·lacions diferents,[2] l'última de les quals era una caserna de policia a prop de la presó de Côn Sơn, a les illes Côn Đảo. Va ser executada el 23 de gener de 1952, als 18 o 19 anys, per un escamot d'afusellament a la cantonada de Bagne III; es diu que es va negar a portar els ulls embenats.[3]
Quan tenia 14 anys va llançar una granada de mà contra un grup de soldats francesos a la concorreguda zona del mercat, en va matar un i va ferir 12. Va escapar sense ser detectada. A finals de 1949, va llançar una altra granada contra un cap del cantó vietnamita — un home local responsable de l'execució de molts presumptes simpatitzants del Việt Minh. La granada no va poder explotar i va ser capturada per les autoritats franceses.[2]
Avui dia, Sáu és considerada una màrtir nacionalista i un símbol d'esperit revolucionari. El poble vietnamita la venera com un esperit ancestral,[4] i ha acumulat gairebé un seguiment semblant a un culte de devots que veneren la seva tomba al cementiri Hàng Dương de l'illa de Côn Sơn.[3] També hi ha un temple dedicat a ella a la seva ciutat natal, Đất Đỏ. Moltes ciutats i pobles vietnamites també tenen carrers i escoles que porten el seu nom.
Referències
[modifica]- ↑ Whaley, 2008, p. 131.
- ↑ 2,0 2,1 Grace, 1974.
- ↑ 3,0 3,1 Emmons, 2012.
- ↑ Syd Matova Eisner, 2008, p. 287.
Bibliografia
[modifica]- Eager, Paige Whaley. From Freedom Fighters to Terrorists: Women and Political Violence (en anglès), 2008.
- Grace, Paul. «Introducció». A: Vietnamese women in society and revolution (en anglès). Volum 1, 1974.
- Emmons, Ron. Frommer's Vietnam: with Angkor War (en anglès), 2012.
- Syd Matova Eisner, Rivka. Re-staging revolution and remembering toward change: National Liberation Front women perform prospective memory in Vietnam (en anglès). The University of North Carolina at Chapel Hill, 2008.