Vés al contingut

V444 del Cigne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicV444 del Cigne
Tipusestrella variable Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)WN5+O6II-V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.359,065 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,7358 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−3,67 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−2,343 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial3 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 19m 32.423s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)38° 43' 53.9582''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

V444 del Cigne (V444 Cygni) és un estel binari a la constel·lació del Cigne de magnitud aparent +7,94.[5] És membre del cúmul Berkeley 86 i s'hi troba aproximadament a 6.200 anys llum del sistema solar.

El sistema està compost per un calent estel blau de tipus espectral O6III-V i un estel de Wolf-Rayet de tipus WN5. Constitueix una binària eclipsant amb un període orbital de 4,1 dies, i l'excentricitat de l'òrbita és ε = 0,03. La separació entre els dos estels és de 0,18 ua o 38 radis solars. L'estel blau és el més lluminós, amb una lluminositat bolomètrica 435.000 vegades major que la lluminositat solar; per la seua banda, l'estel de Wolf-Rayet és 90.800 vegades més lluminós que el Sol. La temperatura superficial d'aquest últim aconsegueix els 82.000 K. En rajos X el parell és més lluminós del que caldria esperar considerant les components individualment; aquest excés sembla provenir de la zona d'interacció entre els vents estel·lars dels dos estels, la temperatura dels quals pot aconseguir diverses desenes de milions de graus K, contribuint principalment a les emissions de rajos X de més energia.[6][7]

L'estel blau és 25 vegades més massiu que el Sol i el seu acompanyant té una massa de 10 masses solars. Igual que altres estels de Wolf-Rayet, aquesta component del sistema perd massa a raó de 0,6 × 10−5 masses solars per any, mentre que l'estel blau ho fa a un ritme deu vegades menor. El radi d'aquest últim és 10 vegades més gran que el radi solar i el de l'estel de Wolf-Rayet és 3 vegades més gran que el del nostre Sol.[7]

Referències

[modifica]
  1. «The Galactic WN stars. Spectral analyses with line-blanketed model atmospheres versus stellar evolution models with and without rotation» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 12-09-2006, pàg. 1015–1031. DOI: 10.1051/0004-6361:20065052.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. «[http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?Ident= V444 HD 193576 -- Wolf-Rayet Star]» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 9 juny 2021].
  6. Lamers, H. J. G. L. M.; Nugis, T. «An explanation for the curious mass loss history of massive stars: From OB stars, through Luminous Blue Variables to Wolf-Rayet stars». Astronomy and Astrophysics, 395, 2002. pp. L1-L4.
  7. 7,0 7,1 Bhatt, Himali; Pandey, J. C.; Kumar, Brijesh; Singh, K. P.; Sagar, Ram «X-ray emission characteristics of two Wolf-Rayet binaries: V444 Cyg and CD Cru». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 402, 3, 2010. pp. 1767-1779.