VFW-Fokker
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | negoci empresa  |
| Forma jurídica | aliança d'empreses |
VFW-Fokker GmbH va ser una aliança d'empreses entre Fokker i Vereinigte Flugtechnische Werke (VFW) que va començar l'any 1969 i que, des d'aleshores, va controlar la iniciativa ERNO.
Entwicklungsring Nord (cercle de desenvolupament Del nord) - abreujat ERNO - va ser també una aliança d'empreses realitzada el 1961 de les empreses amb base a Bremen Weserflug i Focke-Wulf amb Hamburger Flugzeugbau amb l'objectiu de desenvolupar parts de coets i implicar-se en activitats espacials.
El 1961 van començar a treballar en una petita aeronau de transport de reacció amb el nom inicial d'Erno-61-4.
Després que Weserflug i Focke Wulf es fusionessin formalment en Vereinigte Flugtechnische Werke (VFW) l'any 1964, la denominació de l'aeronau va passar a ser VFW-Fokker 614. L'esborrany de disseny va ser esmenat a un avió de passatgers de reacció STOL amb capacitat per a 40-44 passatgers amb els motors instal·lats sobre les ales per fer més fàcils les operacions en pistes no preparades. Les subvencions del govern alemany van permetre que els desenvolupaments s'iniciessin a principis de 1966. El primer prototipus va començar el mes d'agost de 1968, però llavors VFW i Fokker va formar un holding transnacional.
VFW-Fokker va fer equip amb Republic Aviation per tal de desenvolupar el D-24 Alliance, un avió VTOL amb ala de geometria variable com a part del programa AVS (Advanced Vertical Strike).[1][2]
El prototip va volar el 14 de juliol de 1971, però es va estavellar el febrer següent. Dos prototips més van volar el 1972. Les certificacionsper volar alemanyes, estatunidenques del FAA, i francesa del DGA es van completar el 1974, 1975, i 1976 respectivament. La producció col·laborativa va implicar Messerschmitt-Bölkow-Blohm (MBB) a Alemanya, Fokker VFW als Països Baixos i SABCA i la filial belga de Fairey a Bèlgica. La primera venda va ser a Cimber Air, que va començar els vols comercials el mes de novembre de 1975.
L'aliança de VFW-Fokker va afectar negativament el VFW 614, ja que Fokker necessitava vendre els seus models F27 i F28. Les subvencions nacionals van ser desviades pel programa Airbus, cosa que va suposar el final pel VFW-614. El 19 d'agost de 1977 el dinovè i últim exemplar va ser completat.Pocs VFW 614 van romandre en ús.
L'ESA el juny de 1974 va anomenar un consorci sota el comandament d'ERNO-VFW Fokker per construir moduls pressuritzats per l'Spacelab. British Aerospace, sota contracte d'ERNO-VFW Fokker, va construir cinc segments de palet en forma d'U de 3 metres de llarg.
Alemanya va proporcionar el 53.3% del cost d'Spacelab i va completar el 52.6% de tots els contractes. ERNO VFW Fokker, en competència amb MBB, va entregar el disseny guanyador, i va esdevenir el principal contractista per l'Spacelab. MBB el 1981 va absorbir VFW Fokker. La planta d'ERNO a Bremen va continuar com la seu pel disseny del Spacelab, administració de producció, testatge de components, i muntatge. Avui, és una part d'EADS Astrium Space Transportation.