Vés al contingut

V d'Àries

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: V Arietis)
Infotaula objecte astronòmicV d'Àries
Tipusestrella de carboni, estrella variable de període llarg, estrella peculiar i estrella amb alt moviment propi Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)C-H3.5_C2_5.5_CH4.5[1]
C-H3.5[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióÀries Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.294,3308 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)9,8 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.540 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,7726 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)45,177 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)61,029 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−166,06 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 15m 0.0771s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)12° 14' 23.6133''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−2,5[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

V d'Àries (V Arietis) és un estel variable ala constel·lació d'Àries.[5] S'hi troba a una imprecisa distància de 2.250 anys llum del sistema solar.

V d'Àries és una estrella de carboni de tipus espectral C-H3.5. Als estels de carboni, al contrari que en el Sol, l'abundància de carboni és major que la d'oxigen. V Arietis és, a més, un estel CH, considerats estels de Població II pobres en metalls. De fet, V d'Àries té una metal·licitat extraordinàriament baixa, igual al 0,3% de la que té el Sol. Així mateix, és considerat un estel ric en elements de procés S. No obstant això, a diferència d'altres estels semblants que presenten un elevat contingut de plom —producte final en el procés S— l'abundància relativa d'aquest metall és un ordre de magnitud inferior del que caldria esperar ([Pb/Fe] = +1,20 ± 0,2).[6]

Considerada una variable semiregular SRC, la seva lluentor varia entre magnitud aparent +8,45 i +8,90 en un període de 58,7 dies.[7] La seva temperatura efectiva s'estima en 4.100 K[8] i la seva lluminositat bolomètrica és gairebé 2.000 vegades superior a la del Sol. La mesura del seu diàmetre angular, 3,50 mil·lisegons d'arc, condueix a un diàmetre real 340 vegades més gran que el del Sol, valor només aproximat donada la incertesa en la distància a la qual s'hi troba.[9]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «A Moderate-Resolution Spectral Atlas of Carbon Stars: R, J, N, CH, and Barium Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 8-1996, pàg. 419–473. DOI: 10.1086/192323.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 Onno Rudolf Pols «Carbon-enhanced metal-poor stars: a window on AGB nucleosynthesis and binary evolution. II. Statistical analysis of a sample of 67 CEMP-s stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-08-2015, pàg. 22–22. DOI: 10.1051/0004-6361/201525876.
  5. «HIP 10472 - Star with envelope of CH type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 gener 2021].
  6. Van Eck, S.; Goriely, S.; Jorissen, A.; Plez, B. «More lead stars». Astronomy and Astrophysics, 404, 2003. pp. 291-299.
  7. «V Arietis» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 13 gener 2021].
  8. Tanaka, Masuo; Letip, Ahmatjan; Nishimaki, Yuichirou; Yamamuro, Tomoyasu; Motohara, Kentaro; Miyata, Takashi; Aoki, Wako; «Near-Infrared Spectra of 29 Carbon Stars: Simple Estimates of Effective Temperature». Publications of the Astronomical Society of Japan, 59, 5, 2007. pp. 939-953.
  9. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).