V de la Sageta

V de la Sageta
Tipus	estrella binària espectroscòpica, estrella que presenta línies d'emissió, estrella variable cataclísmica, font propera a infrarrojos i font astrofísica de rajos X
Tipus espectral (estel)	Be
Constel·lació	Sageta
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	2.386,6348 pc
Magnitud aparent (V)	11,22 (banda V)
Paral·laxi	0,331 mas
Moviment propi (declinació)	−6,489 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	−2,133 mas/a
Velocitat radial	−5 km/s
Ascensió recta (α)	20h 20m 14.6911s
Declinació (δ)	21° 6' 10.4371''
Catàlegs astronòmics
GCRV 70890 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GSC 01643-01764 (GSC) 2MASS J20201469+2106104 (2MASS) PLX 4846.01 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) UCAC2 39388849 (Second USNO CCD Astrograph Catalog) UCAC3 223-257008 (Third USNO CCD Astrograph Catalog) SBC9 1229 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) SBC7 807 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) Gaia DR1 1829046148381175552 (Gaia DR1) WEB 18084 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 1829046152689890560 (Gaia Data Release 2) V Sge (Catàleg General d'Estrelles Variables) AAVSO 2015+20 (AAVSO) TYC 1643-1764-1 (Catàleg Tycho) TIC 288838566 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 1829046152689890560 (Gaia DR3)

V de la Sageta (V Sagittae) és un sistema estel·lar binari variable cataclísmic de la constel·lació de la Sageta que s'espera que es converteixi en nova i breument esdevingui el punt de llum més lluminós de la Via Làctia i del cel terrestre al voltant de l'any 2083. El sistema està compost per un estel de seqüència principal d'aproximadament 3,3 masses solars i una nana blanca d'aproximadament 0,9 masses solars; el fet que la nana blanca sigui menys massiva que la seva companya és molt poc habitual, i V Sagittae és l'única font de raigs X supertous cataclísmica no magnètica variable trobada fins al moment.

V de la Sageta ha incrementat la seva lluminositat en un factor de 10 durant el darrer segle i, segons investigacions publicades el 2020, s'espera que continuï augmentant-la i que esdevingui breument l'estel més brillant del cel nocturn als voltants del 2083 (amb una tolerància d'11 anys abans o després). Durant els darrers mesos el sistema estel·lar es fusionarà, esdevindrà una nova i, finalment, una gegant roja.

Els estels del sistema orbiten l'un al voltant de l'altre cada més o menys 0,514 dies i s'eclipsen durant cada òrbita. El període orbital decreix actualment per 4,73*10⁻¹⁰ dies per cicle, una taxa que s'accelerarà.