Vés al contingut

Vabalat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVabalat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom originalLucius Julius Aurelius Septimius Vabalathus Athenodorus
Biografia
Naixement266 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Palmira (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Mort273 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (6/7 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Palmyrene emperor (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Odaenathus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesOdenat Modifica el valor a Wikidata  i Zenòbia Modifica el valor a Wikidata
GermansHerodes de Palmira
Timolau de Palmira
Hairan II Modifica el valor a Wikidata

Luci Juli Aureli Septimi Vabalat Atenodor, conegut simplement com a Vabalat (llatí: Vabalathus, grec antic: Οὐαβαλλάθος; arameu palmirià: ; àrab: وَهْبُ اللَّات, Wahb Allāt, ‘regal de [la deessa] Al·lat[a]), va ser rei de Palmira.

El seu pare Odenat, també rei de Palmira i considerat per Trebel·li Pol·lió un dels Trenta Tirans, estava casat amb la reina Zenòbia i va morir l'any 267 assassinat pel seu cosí o nebot Meoni, potser amb coneixement de Zenòbia. Llavors Vabalat tenia molt pocs anys i encara que va ser nomenat successor i rei (rex consul imperator dux Romanorum, «il·lustre rei de reis» i corrector totius orientis) la seva mare en va assumir la regència. Trebel·li Pol·lió diu que Zenòbia va exercir la regència en nom (també) dels altres fills, Herennià i Timolau, que segurament eren més petits. Zenòbia va engrandir el regne de Palmira cap a Síria, Palestina i Anatòlia.

Les monedes o medalles que s'han trobat porten la inscripció «IMP. C. VABALATHUS AUG.» o «ΑΥΤ.ΟΥΑΒΑΛΛΑΘΟΞ.ΞΕΒ», i la imatge i títols d'Aurelià al revers. Algunes monedes porten altres signes o paraules el significat de les quals no és prou clar, per exemple «VABALATHUS. VCRIMDR» (abreviació de significat desconegut) o «ΑΥΤ.ΞΡΩΙΑΞ.ΟΥΑΒΑΛΛΑΘΟΞ.ΑΘΗΝΟΥ», «Α.ΞΡΙΑΞ.ΟΥΑΒΑΛΛΑΘΟΞ.ΑΘΗΝΥ» o «ΑΥΤ.Κ.ΟΥΑΒΑΛΛΑΘΟΞ.ΑΘΗΝΟ.ΞΕΒ». Una moneda mostra dos caps coronats de llorers, un d'un home amb barba i l'altre d'un noi amb la llegenda: «ΑΥΡΗΛΙΑΝΟΞ.ΑΘΗΝΟΔΩΡΟΞ».

Inicialment l'emperador Aurelià va reconèixer a Vabalat, ja que es volia ocupar preferentment del conflicte amb l'Imperi de les Gàl·lies. Després Vabalat i la seva mare van agafar el títol d'augusts.

Aurelià va conquerir Palmira l'any 272 i 273. Vabalat i la seva mare van ser portats presoners a Roma. Segons Zòsim, Vabalat va morir camí de la capital imperial, encara nen.[1]

Notes

[modifica]
  1. El nom d'Atenodor l'adoptà per la identificació entre la deessa Al·lat i Atena.

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1201.