Valèria de Milà
| |||
| Nom original | (la) Valeria  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Valeria segle I dC Milà (Itàlia) | ||
| Mort | segle II Roma | ||
| Causa de mort | decapitació | ||
| Sepultura | Relíquies a la Saint Joseph Co-Cathedral (Thibodaux, Louisiana) | ||
| Es coneix per | Santa fictícia, creada a partir de la llegenda de Gervasi i Protasi i Vidal de Ravenna | ||
| Període | Alt Imperi Romà | ||
| màrtir | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Festivitat | 28 d'abril | ||
| Iconografia | Amb Vidal, Gervasi i Protasi | ||
| Patrona de | Seregno (Itàlia) | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Vidal de Ravenna | ||
| Fills | Saint Protasius, Saint Gervasius | ||
Valèria de Ravenna o de Milà va ser, segons la tradició, la muller de sant Vidal de Ravenna i, com ell, màrtir cristiana i venerada com a santa. No obstant això, no va tenir existència real: la seva història es va crear arran del trasllat de les restes de sant Vidal de Bolonya a Ravenna en 409, ordenat per Gal·la Placídia. Com que van arribar amb les dels sants Gervasi i Protasi i es van col·locar juntes, amb el temps es va creure que hi havia una relació entre els dos sants nens i Vidal. A partir d'aquí, oblidat ja el veritable origen, es va elaborar una llegenda que expliqués aquesta relació, fent Vidal pare dels altres dos màrtirs i Valèria, l'esposa del primer i mare dels nois.
Llegenda
[modifica]
Segons aquesta llegenda, Valèria era una dona de Milà que, casada amb Vidal de Ravenna, va tenir dos fills, els sants Gervasi i Protasi. Tots van ser batejats pel bisbe de Milà sant Gai. Durant les persecucions contra els cristians, probablement les de Dioclecià,[1] en començar el segle iv, els soldats van capturar sant Ursicí de Ravenna; Vidal, cristià ell mateix, el va animar a afrontar l'execució i es va descobrir que també era cristià i va ésser mort. Valèria hi era present i va prendre el cos del seu marit per sebollir-lo a Milà. En el camí cap a aquesta ciutat, va ésser capturada per uns bandolers pagans, que la volgueren obligar a adorar el seu déu: en negar-s'hi, fou morta.
Veneració
[modifica]La festa de Santa Valèria és, com la de Sant Vidal, el 28 d'abril.[2] Quan les seves restes van arribar a Ravenna, s'hi va edificar la Basílica de San Vitale, sobre el suposat lloc del seu martiri.
Notes
[modifica]- ↑ També es diu que va ser durant les de Neró o de Marc Aureli.
- ↑ Martyrologium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 2001, ISBN 88-209-7210-7)
Vegeu també
[modifica]