Valérie André

Valérie André

Biografia
Naixement	21 abril 1922 Estrasburg (França)
Mort	21 gener 2025 (102 anys) Issy-les-Moulineaux (França)
Sepultura	Cemetery of Issy-les-Moulineaux (en)
Altres noms	Madame Ventilateur
Residència	Issy-les-Moulineaux
Formació	Universitat de París
Activitat
Ocupació	metgessa militar, pilot d'helicòpter
Activitat	1948 - 1981
Membre de	Académie de l'air et de l'espace
Carrera militar
Lleialtat	França
Branca militar	Exèrcit de l'aire francès
Rang militar	Surgeon Inspector General (en)
Conflicte	Segona Guerra Mundial Guerra d'Indoxina Guerra d'Algèria
Família
Cònjuge	Alexis Santini (1963–)
Parents	André Santini, fill de la germana
Premis
(1999)  Gran Creu de la Legió d'Honor  Medalla dels Evadits  Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques  Medalla Militar  Orde Nacional del Vietnam  Medalla de la França Alliberada  Knight of the Royal Order of Cambodia (en)  Gran Creu de l'Orde de la Dannebrog  Comendador de l'Orde de Leopold II  Gran Creu de l'Orde Noruec de Sant Olaf  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Legió del Mèrit  Creu del combatent  Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors  Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit  Creu de Guerra 1939-1945  Medalla commemorativa de la campanya d'Indoxina  Medalla de l'Aeronàutica  Creu al Valor militar  Creu del Valor  Legionari de la Legió del Mèrit  Medalha d'onor dei sapaires pompiers (oc)

Valérie André (Estrasburg, 21 d'abril de 1922 — Issy-les-Moulineaux, 21 de gener de 2025) fou una metgessa neurocirurgiana, paracaigudista i pilot d'helicòpter militar francesa. Va ser la primera dona a realitzar missions de rescat en zones de combat i la primera dona a assolir el grau de general en l'Exèrcit francès.

Biografia

Va nèixer a la regió d'Alsàcia, en una família nombrosa. El seu pare era professor de música i la seva mare fomentava l'educació superior per igual entre fills i filles. Ja des de petita tenia clar que volia ser metgessa, però una trobada amb l'aviadora Maryse Hilsz als deu anys li despertà també la passió per l'aviació. Amb aquesta determinació, es va treure la llicència de pilot als 16 anys, finançant-se les classes fent de tutora d'altres estudiants.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la invasió alemanya, va haver de fugir d'Alsàcia i continuar els seus estudis a la Universitat d'Estrasburg, que s'havia traslladat al sud-oest de França, i posteriorment a La Sorbona, a París. Es va especialitzar en neurocirurgia i es va doctorar el 1948. El 1950, en plena Guerra d'Indoxina, es va allistar com a metgessa militar. Després de presenciar una demostració d'helicòpters a Saigon, va proposar als seus superiors utilitzar aquests aparells per evacuar ferits en lloc de fer-ho mitjançant paracaigudistes. Va tornar a França per formar-se com a pilot i el 1952 va començar a realitzar missions de rescat a la selva indoxinesa. Va dur a terme 120 missions i evacuà 168 soldats ferits, inclosos enemics quan hi havia espai. Aquestes accions li van valer el sobrenom de Madame Ventilator. Posteriorment, durant la Guerra d'Algèria, va participar en 365 missions de rescat. El 1976 es va convertir en la primera dona a ser ascendida a general de l'Exèrcit francès. Al llarg de la seva carrera, va rebre cinc vegades la Creu de Guerra per actes de valentia.

Va tornar a França per continuar la seva carrera com a oficial metgessa, tot ocupant el càrrec d'inspectora general de medicina militar fins a la seva jubilació el 1981. Tot i ser una figura cèlebre a França, la seva trajectòria va rebre atenció internacional, amb la publicació del llibre Helicopter Heroine: Valérie André - Surgeon, Pioneer Rescue Pilot, and Her Courage Under Fire (2023) i el documental Madame le Général (2021). En els darrers anys va viure a prop de l'heliport de París. Casada amb l'oficial de l'exèrcit de l'aire Alexis Santini el 1963, va continuar defensant el dret de les dones a escollir el seu propi destí. Va morir el 2025 als 102 anys.