Valenci
| Biografia | |
|---|---|
| Bisbe de Còrdova | |
862 – 875  | |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic |
Valenci fou bisbe de Còrdova (862-875) durant dos anys a la vacant de Saul, i docte en Sagrades Escriptures.[1]
Va presidir el concili nacional celebrat a Còrdova el 862, convocat per Hostegesis (845-864)[2] bisbe de Màlaga, nebot de Samuel i cunyat de Servando, comte del mossàrabs de Còrdova, a instàncies de l’emir Muhammad I (852-886).[3]
L’objectiu d’aquest concili fou resoldre el conflicte teològic relatiu a l’antropomorfisme i altres doctrines herètiques propiciades per Hostegesis, que aliat amb els heresiarques Romà i Sebastià,[4] pare i fill, propagaven l’antropomorfisme amb ajuda del govern musulmà en un intent d’apropar la seva religió a l’islam, davant de Samsó de Còrdova, prevere i abat del monestir de Sant Salvador de Peñamelaria des del 858, defensor de l'ortodòxia de l'Església i tractat per Hostegesis com a heretge.[5]
Valenci en veure que les doctrines d'Hostegesis menyscabaven l'ortodòxia de l'Església, amenaçaven amb un nou cisma i provocaven escàndol a la població mossàrab,[6] es va aliar amb l'abat Samsó, erigint-se tots dos com a defensors de la fe i de la veritable ortodòxia de l'Església davant l’heterodòxia d'Hostegesis.[7]
Fou destituït el 864 de la seva seu de Còrdova, a instàncies del comte Servando[8] per ordre de l’emir Muhammad I, i en el seu lloc fou nomenat Esteve, consagrat a la basílica de Sant Aciscle[9] en residir Valenci a la seva seu diocesana, l'església dels Sants Faust, Genaro i Marcial, ja que no es van atrevir a despullar-lo en ser injusta i anticanònica la seva deposició.[10]
Després de la seva deposició, l'abat Samsó fou perseguit i davant el temor de perdre el sacerdoci, es va exiliar voluntàriament a la seu vacant de Tucci (Martos) on va escriure l’Apologeticus[11] on descriu el perfil d’Hostegesis amb la història de la seva disputa, demostrant l’ortodòxia de la fe, rebatent l’heterodòxia de la doctrina d’Hostegesis i deixant resoltes les disputes sobre les doctrines herètiques predicades per aquest a l’Església de Còrdova.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Simonet. Historia de los mozárabes de España, Madrid, 1897-1903=Córdoba, 2018, pàg. 492.
- ↑ Palacios Royán. Apologético del abad Sansón, Madrid, 1998, Libro II, p. 70-72; Novo de Vega. “Hostegesis” en Diccionario de Historia Eclesiástica de España, vol. II, Madrid, 1972, p. 1104-1105.
- ↑ Maraver y Alfaro. Historia de Córdoba desde los más remotos tiempos hasta nuestros días, tomo iii, Córdoba, 1866, pàgs. 237-255.
- ↑ Palacios Royán. Apologético del abad Sansón, Madrid, 1998, Libro II, p. 74; Gómez Bravo. Catálogo de los obispos de Córdoba, Córdoba, 1739, p. 162.
- ↑ Simonet. Historia de los mozárabes de España, Madrid, 1897-1903=Córdoba, 2018, pàg. 493.
- ↑ Gómez Bravo. Catálogo de los obispos de Córdoba, Córdoba, 1739, pàgs. 162-163.
- ↑ Sabanés i Fernández, Roser. Los Concilios de la Provincia Eclesiástica Bética en los siglos VIII y IX, Córdoba, 2022, pàg. 194. ISBN 978-84-18757-63-1.
- ↑ Palacios Royán. Apologético del abad Sansón, Madrid, 1998, Libro II, pàg. 77.
- ↑ Maraver y Alfaro. Historia de Córdoba desde los más remotos tiempos hasta nuestros días, tomo iii, Córdoba, 1866, pàg. 255.
- ↑ Gómez Bravo. Catálogo de los obispos de Córdoba, Córdoba, 1739, pàgs. 173-174.
- ↑ Gil Fernández. Corpus Scriptorum Muzarabicorum II, Madrid, 1973, pàgs. 505-658.
- ↑ P. Flórez. España Sagrada, tomo XI, Madrid, 1753, pàgs. 325-516.
Bibliografia
[modifica]- Sabanés i Fernández, Roser. Los Concilios de la Provincia Eclesiástica Bética en los siglos VIII y IX, Córdoba, 2022. ISBN 978-84-18757-63-1.
- Simonet, Francisco Javier. Historia de los mozárabes de España, Madrid, 1897-1903=Córdoba, 2018.
- Palacios Royán. Apologético del abad Sansón, Madrid, 1998, Libro II.