Valerianòidies
Valerianoideae  | |
|---|---|
 Centranthus angustifolius | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Dipsacales |
| Família | Caprifoliaceae |
| Subfamília | Valerianoideae |
.svg){kind=icon}
Les valerianòidies (Valerianoideae) són una subfamília de plantes angiospermes de la família de les caprifoliàcies (Caprifoliaceae). Conté unes més de 300espècies, és una subfamília cosmopolita, però en destaca la zona mediterrània i l'andina.[1]
Són plantes herbàcies, anuals o perennes, de vegades són enfiladisses. Poden ser pudents. Les flors són petites amb una corol·la més o menys polisimètrica. Algunes espècies s'utilitzen com a ornamentals, d'altres per a l'obtenció de principis medicinals i fins i tot com a aliment.[1][2]
Taxonomia[modifica]
Aquesta subfamília va ser publicada per primer cop, sota el no de Valerianea, l'any 1820 a la revista Annales générales des sciences physiques pel botànic Constantine Samuel Rafinesque (1783-1840).[3][4]
Gèneres[modifica]
Dins d'aquesta subfamília es reconeixien els cinc gèneres següents:[1]
- Centranthus DC.
- Nardostachys DC.
- Patrinia Juss.
- Valeriana L.
- Valerianella Mill.
Recentment el gènere Centranthus ha estat integrat dins de Valeriana, esdevenint un sinònim d'aquest.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Caprifolieae Dumortier» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Valerianoideae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 2024].
- ↑ «Valerianoideae Raf.» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Rafinesque, 1820, p. 88.
- ↑ «Centranthus DC.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 15 juny 2024].
Bibliografia[modifica]
Rafinesque, Constantine Samuel «Tableau analytique des ordres naturels, familles naturelles et genres, de la classe Endogynie, sous classe Corisantherie» (en francès). Annales générales des sciences physiques [Brussel·les], vol. 6, 1820, pàg. 76-89.