Vall de Timok
| Tipus | Regió geogràfica  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Sèrbia | ||||
| |||||
| Dades i xifres | |||||
| Superfície | 7.131 km² | ||||
La vall de Timok (en búlgar: Тимошко; romanès: Valea Timocului; serbi: Тимочка Крајина) és una regió geogràfica al centre-est de Sèrbia al voltant del riu Timok. La vall de Timok correspon a parts de dos districtes serbis (Bor i Zaječar), amb una població censal total de 2002 de 284.112 habitants.
Nom[modifica]
El nom serbi deriva de l'hidrònim Timok i krajina ('frontera, marca'), anomenat així per la seva localització i història com a territori fronterer. Es va introduir durant el període d'entreguerres per denotar la confluència del Timok amb la vall de Negotin i Ključ, que formen part de la vall de Timok.[1] El terme no té cap base històrica ni geogràfica.[1] En romanès, el terme Vall del Timoc (Valea Timocului) s'utilitza per a la zona habitada pels valacs de parla romanesa.[2] La regió de vegades es coneixia com a Podunavia a l'època medieval.[3]
Geografia[modifica]
La vall de Timok correspon aproximadament als districtes de Bor i Zaječar de Sèrbia. Inclou sis municipis i dues ciutats:
- Zaječar: 66.000
- Bor: 44.000
- Negotin: 37.000
- Knjaževac: 32.000
- Sokobanja: 19.000
- Kladovo: 21.000
- Boljevac: 15.000
- Majdanpek: 20.000
La ciutat més gran de la regió és Zaječar i, per tant, funciona com el seu centre cultural, urbà i econòmic. Consta de quatre municipis: Stari grad (parts antigues de la ciutat: Vlačić, Kraljevica, Karađorđev venac, Šljivarsko brdo, Lubničko brdo, Oskoruša, Pazaršte, Zvezdan, Podliv, Veliki izvor), Kotlujevac (Ključ 1,2,3,4, Živinarnik, Selište, Vlaško brdo, Beli breg), Grljan (parts suburbanes sud i Višnjar) i Salaš (parts suburbanes nord). El municipi més gran és Koltlujevac, amb una població de més de 25.000 habitants.
Història[modifica]
.jpg)
A tota la regió s'ha trobat ceràmica de l'edat del bronze de la cultura Kostolac-Kocofeni.[4] Durant l'època romana, la zona formava part administrativament de la Dacia Ripensis. Durant el regnat de l'emperador Justinià hi va haver nombroses fortificacions a la zona. Entre els llocs romans més notables s'inclouen Timacum Minus, el pont de Trajà, la fortalesa Diana i altres. El governant búlgar Ivan Stratsimir (principat de Vidin) i el voivode valac Mircea el Vell van controlar el territori de Podunavia fins a la conquesta otomana al segle XIV.[5] Diversos assentaments a la regió van rebre la condició fronterera de la monarquia dels Habsburg després del tractat de Passarowitz (1718); la zona es va convertir en una frontera cap a l'Imperi Otomà.[6]
El 1883 es va produir una revolta camperola a la vall de Timok, a l'est de Sèrbia, coneguda com la rebel·lió de Timok (en serbi: Timocka buna). El moviment camperol del 1883 va resultar de factors econòmics, polítics i socials.
Entre 1918 i 1922, a la zona van existir dos districtes del Regne de Serbis, Croats i Eslovens: el Districte de Krajina, amb seu a Negotin, i el Districte de Timok, amb seu a Zaječar. El 1922, aquests dos districtes es van fusionar amb el recentment format oblast de Timok amb seu a Zaječar. L'òblast de Timok va existir fins al 1929, quan es va incloure a la recentment formada Morava Banovina amb seu a Niš. Actualment hi ha dos districtes a la zona: el districte de Bor amb seu a Bor; i el districte de Zaječar amb seu a Zaječar.
Cultura[modifica]
Grups ètnics[modifica]
La regió està habitada per una majoria de serbis i una minoria de romanesos/valacs. Segons el cens i els resultats del 2002 als districtes de Bor i Zaječar (que junts tenien 284.112 habitants), hi havia un 85,58% de serbis, un 8,31% de valacs i un 0,96% de romaní. La comunitat sèrbia parla tradicionalment el dialecte Kosovo-Resava al nord i el dialecte Prizren-Timok al sud, no obstant això, el serbi estàndard s'utilitza en la comunicació formal. Els valacs parlen el dialecte valac de la llengua romanesa, que espera la normalització i que en aquesta regió és una forma del subdialecte oltenès del romanès.[7] Tant els serbis com els valacs són ortodoxos orientals per denominació. Actualment hi ha controvèrsia sobre la identificació ètnica de la comunitat valaca i sobre si són romanesos o no.
Economia[modifica]
La regió és rica en mines de coure i or, especialment a les zones de Bor i Majdanpek.
Galeria[modifica]
-
Presa de les Portes de Ferro -
El congost de Kazan -
-
Vista panoràmica de Sokobanja -
Timok el 1740 -
Grup folklòric de Jabukovac
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Živković, 2014, p. 409.
- ↑ Cristea Sandu Timoc. Povești populare românești. Editura Minerva, 1988, p. 19–. GGKEY:AYQZJLRSB9S.
- ↑ Coman Marian, Putere și teritoriu. Țara Românească medievală (secolele XIV-XVI) Capitolul: Frontiera sârbească a Țării Românești în vremea lui Mircea cel Bătrân. Ed. Polirom, 2016
- ↑ Dragoslav Srejovic. «Kulture bakarnog i ranog bronzanog doba na tlu Srbije». Projekat Rastko.
- ↑ Marian Coman. «Frontiera sârbească a Țării Românești în vremea lui Mircea cel Bătrân». A: Putere și teritoriu. Țara Românească medievală (secolele XIV-XVI). Ed. Polirom, 2016. ISBN 978-9-73463-403-3.
- ↑ Charles W. Ingrao. The Peace of Passarowitz, 1718. Purdue University Press, 2011, p. 200–. ISBN 978-1-55753-594-8.
- ↑ «Romanii din Valea Timocului, recunoscuti drept minoritate nationala.», 16-08-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-26. [Consulta: 19 octubre 2007].
Fonts[modifica]
- Marinko Paunović. Đerdap i Timočka Krajina. Binoza, 1970.
- Timočka Krajina. Izd. Udruženja Timočana i Krajinaca, 1928.
- Istorijski institut. Timočka krajina u XIX veku: zbornik radova. Istorijski institut, 1988.
- Sofija Božić. Istorija i geografija: susreti i prožimanja: History and geography: meetings and permeations. Институт за новију историју Србије,Географски институт "Јован Цвијић" САНУ, Институт за славистку Ран, 1 abril 2014, p. 409–. ISBN 978-86-7005-125-6.
Enllaços externs[modifica]
- «INFO centar Timočke krajine». Arxivat de l'original el 2013-09-10. [Consulta: 30 juny 2021].