Vall del Vernissa
| |||
| Tipus | comarca  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Estat | Espanya | ||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||
| Província | Província de València | ||
| Comarca | la Safor | ||
| Conté la subdivisió | |||
| Població humana | |||
| Idioma oficial | català | ||
La Vall de Vernissa és una subcomarca de la Safor que coincideix amb l’antic terme general del castell de Palma, el qual incloïa, al seu torn, els castells de Borró (Ròtova) i Vilella (Almiserà).[1] A través del curs i la conca del riu Vernissa, afluent del Serpis, transita entre la Vall d’Albaida i l’Horta de Gandia. Inclou els pobles de Llocnou de Sant Jeroni, Almiserà, Castellonet, Ròtova, Alfauir, Palma de Gandia i Ador. També és coneguda com a Conca del Vernissa i Foia del Vernissa.[2][3]
Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà són a tocar a tocar l’un en l’altre, a una vora i l’altra del riu, el qual tant com separar-los els lliga. Són els pobles capçalers d’aquest enclavament de terres blanques, abans de secà i petites hortetes, allargat als volts i giravolts del riu, que comença en aquests dos pobles germans i acaba en Palma de Gandia,[4] amb una orografia i una climatologia peculiars, distintes de les de la Safor i la Vall d’Albaida, la qual té per dossers la Cuta i els seus forçuts contraforts de l’Ombria per migjorn i la barrancuda solana de la serra de Marxuquera per tramuntana. Ròtova és el poble principal de la conca més alta mentre que Palma i Ador s'assomen i s’integren ja a l’horta històrica de Gandia.[5][2]
El col·lectiu cultural Vall de Vernissa edita des de 2004 la revista la Falzia, la qual té com a àmbit compartit els set pobles nomenats.[6]
Municipis
[modifica]Les dades bàsiques dels 7 municipis, amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[7] són:
| Municipi | Habitants
(2023) |
Sup.
(km²) |
Dens.
(2023) (hab./km²) |
|---|---|---|---|
| Palma de Gandia | 1.735 | 14,0 | 123,9 |
| Ador | 1.699 | 13,8 | 123,1 |
| Ròtova | 1.292 | 7,5 | 172,3 |
| Llocnou de Sant Jeroni | 567 | 6,5 | 87,2 |
| Alfauir | 477 | 6,2 | 76,9 |
| Almiserà | 279 | 7,4 | 37,7 |
| Castellonet de la Conquesta | 149 | 5,4 | 27,6 |
| la Vall del Vernissa | 6.198 | 60,8 | 92,6
|
Referències
[modifica]- ↑ ALONSO LÓPEZ, Jesús Eduard. Història de la Safor. Simat de la Valldigna: Edicions la Xara, 1998, p. 55-57, 121. ISBN ISBN 84-921645-7-3.
- ↑ 2,0 2,1 MORA, Ignasi. Josep Camarena i l’ocàs del món rural. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1998, p. 15-90.
- ↑ SOLER, Abel. La Safor: historia i geografia de la comarca.. Gandia: Mancomunitat de Municipis de la Safor, 2011, p. 8.
- ↑ DELGADO ARTÉS, Rafael. Els barrancs de la Safor: una mostra de la diversitat de la natura. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2007, p. 83-95.
- ↑ PELLICER BATALLER, JOAN. Meravelles de Diània. Camins, paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes. Picanya: Edicions del Bullent, 2002., p. 28-35.
- ↑ «La Falzia», 16-10-2017. [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ «1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
Bibliografia
[modifica]- La Vall del Vernissa (la Safor): a propòsit d’un ecomuseu. Llocnou: Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni i Ecomuseu Vernissa Viu, 2008. AADD.
l'Alacantí · l'Alcalatén · l'Alcoià · l'Alt Maestrat · l'Alt Millars · l'Alt Palància · l'Alt Vinalopó · el Baix Maestrat · el Baix Segura · el Baix Vinalopó · el Camp de Morvedre · el Camp de Túria · la Canal de Navarrés · el Comtat · la Costera · la Foia de Bunyol · l'Horta Nord · l'Horta Sud · la Marina Alta · la Marina Baixa · la Plana Alta · la Plana Baixa · la Plana d'Utiel · els Ports · el Racó d'Ademús · la Ribera Alta · la Ribera Baixa · la Safor · els Serrans · València · la Vall d'Albaida · la Vall de Cofrents · el Vinalopó Mitjà | .svg){kind=small} | |
