Vés al contingut

Vals del minut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalVals del minut
Títol originalWaltz in D-flat major, Op. 64, No. 1 (en) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalvals Modifica el valor a Wikidata
Àudio

Interpretat per Muriel Nguyen Xuan Modifica el valor a Wikidata

Tonalitatre bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Creació1847 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1847 (L)
1848 (París, Londres) Modifica el valor a Wikidata
Gènerevals Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 164
catàleg Chomiński C 212 Modifica el valor a Wikidata
Part deWaltzes, Op. 64 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 3ea59e6f-4d98-3ef2-93ed-b698fc38ada5 Allmusic: mc0002451771 Modifica el valor a Wikidata
Inici del Vals del minut

El Vals del minut, Vals en re bemoll major, op. 64, núm. 1 o Valse du petit chien (Vals del gosset) és una peça per a piano composta per Frédéric Chopin. Aquest vals va ser publicat al mateix temps que els valsos en do sostingut menor (op. 64, núm. 2) i en la bemoll major (op. 64, núm. 3), entre 1846 i 1847. Gairebé la meitat dels valsos de Chopin no van ser publicats fins després de la seva mort, però tots els que sí que ho van ser en vida de l'autor porten una dedicatòria a alguna dona de l'aristocràcia. El Vals del minut està dedicat a la comtessa Delfina Potocka, una "femme fatale" amb la que probablement Chopin va mantenir alguna relació amorosa. La peça porta la indicació de Molto vivace.

Tot i que se'l coneix popularment com a "Vals del minut" aquesta denominació s'ha d'entendre en el sentit d'un vals "miniatura", ja que dura al voltant de dos minuts; aquesta denominació la donà el seu editor.[1][2] El vals té 138 compassos amb una repetició de quinze compassos inclosa i, per tant, hauria de ser interpretat en gairebé 420 notes negres per minut per poder fer-ho en un sol minut. Una interpretació de la peça el més ràpid possible segueix sent una gesta per alguns pianistes que ho intenten. Camille Bourniquel, un dels biògrafs de Chopin, recorda que Chopin va tenir la inspiració d'aquest vals mentre observava el gosset de George Sand, Marquis, perseguir la seva cua, el que va provocar que el compositor l'anomenés Valse du petit chien.[3][4]

Referències

[modifica]
  1. Maurice Hinson. The Pianist's Dictionary. Indiana University Press, juny de 2004, p. 114. ISBN 978-0-253-21682-3 [Consulta: 2 octubre 2010]. 
  2. Frédéric Chopin; Joseph Banowetz Piano works. Alfred Music Publishing, 1 d'octubre de 2000, p. 6. ISBN 978-0-7692-9854-2 [Consulta: 2 octubre 2010]. 
  3. Frédéric Chopin; John W. Schaum Chopin-Schaum, Bk 1: Based on Events and Episodes of Chopin's Life. Alfred Music Publishing, 2001, p. 8. ISBN 978-0-7579-0511-7 [Consulta: 2 octubre 2010]. 
  4. Selected Correspondence of Fryderyk Chopin, Bronislaw Edward Sydow, traducció a l'anglès i editada per Arthur Hedley, McGraw-Hill, Nova York, Toronto, Londres, 1963, p. 267-272.