Valsaín
| ||||
| Tipus | localitat i entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Castella i Lleó | |||
| Província | província de Segòvia | |||
| Municipi | Real Sitio de San Ildefonso | |||
| Població humana | ||||
| Població | 183 (2022) (1,43 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 127,5735 km² | |||
| Altitud | 1.200 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 40109 | |||
| Fus horari | ||||
| Lloc web | realsitiodesanildefonso.es | |||
Valsaín és una localitat del municipi del Real Sitio de San Ildefonso, en la província de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya). Se situa en el fons de la vall que porta el seu nom, pertanyent aquest al vessant nord-oest de la Sierra de Guadarrama.
Economia
[modifica]Les muntanyes de Valsaín —vessant septentrional de Guadarrama— han estat des de l'antiguitat la principal font d'economia de la localitat, per l'explotació dels seus recursos naturals i per l'aprofitament energètic que se'n pot treure. La presència de grans extensions de pinars, amb pins silvestres, ha propiciat que els oficis i cultura del poble vagin estretament lligats: per part de la indústria de la fusta es duu a terme una explotació sostenible, amb procediments tradicionals combinats.[1][2]
Història
[modifica]A l'edat mitjana els reis de Castella feien servir el lloc per a la caça, com a reserva. Enric III va fer construir l'anomenada Casa del Bosque, a manera de palau, a finals del segle XIV, per allotjar la família reial durant les estades;[3] el seu net Enric IV la va fer ampliar i reformar en pavelló de caça, on fins i tot va allotjar animals exòtics com un elefant i lleons. Els diferents monarques el van anar ampliant i reformant al llarg dels segles xvi i xvii.[4] Amb Felip II es va transformar en un palau d'estil flamenc que fou usat com allotjament i també com a lloc «de retiro», on celebrar festes, lluny de la cort,[3] fins a patir un incendi el 1686[4] que el va destruir totalment, durant el regnat de Carles II de Castella. No va ser restaurat i part dels seus materials van ser emprats per edificar un nou palau durant el regnat de Felip V d'Espanya, el de San Ildefonso, esplendorós, del que cal destacar la 'Sala de los Espejos'. A l'edifici s'hi van celebrar importants festes i cerimònies, com les donades amb motiu del casament de Felip II i Anna d'Àustria o el naixement de la filla del mateix monarca i Isabel de Valois, la infanta Isabel Clara Eugènia. D'aquest segon palau, en runes, sols resta en peu una torre i uns arcs de Juan Gómez de Mora.[1][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Fernández, Illana, p. 152.
- ↑ Eria. Oviedo: Universidad de Oviedo, p. 183.
- ↑ 3,0 3,1 Paula Cañas Gálvez i 2007, 120.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Paula Cañas Gálvez i 2007, 121.
Bibliografia
[modifica]- Fernández, Alberto; Illana, Laura. Segovia, artística y monumental. Ediciones Edilera, Fernández Illana C.B., 2014. ISBN 978-84-942521-0-5.
- Cañas Gálvez, Francisco de Paula. El itinerario de la corte de Juan II de Castilla (1418-1454). Silex Ediciones, 2007. ISBN 9788477371878.
