Vanja Orico
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 novembre 1931  Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Mort | 28 gener 2015 (83 anys) Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, actriu de cinema, directora de cinema | ||
  
| |||
,_Bestanddeelnr_906-2907.jpg)
Vanja Orico (Rio de Janeiro, 15 de novembre de 1931 — 28 de gener de 2015),[1] va ser una cantant, actriu i cineasta brasilera.
Va començar la seva carrera cantant a la pel·lícula Luci del varietà, l'any 1950, una producció del cineasta Federico Fellini, quan estava a Itàlia estudiant música. De tornada al Brasil, va debutar al cinema brasiler cantant Mulher rendeira al clàssic O cangaceiro, premiat al Festival de Canes i reeixit mundialment, que li va valer el reconeixement internacional, fent presentacions a Europa, Àfrica, Carib i Estats Units. Va gravar àlbums a França i les vendes de discs al Brasil van ser força destacades. Va ser a la portada de les principals revistes de l'època.[2]
Una marca forta de la seva trajectòria al cinema és la presència en diverses pel·lícules del "Ciclo do Cangaço", del qual n'és una de les muses. A més de l'esmentat O cangaceiro, també va participar a Lampião, o rei do cangaço (1964), Cangaceiros de Lampião (1967) i Jesuíno Brilhante, o cangaceiro (1972).
Al costat del seu treball com a actriu (també va actuar a Independência ou Morte, de 1972, en el papel de la Baronessa de Goytacazes,[3] i a Ele, o boto, l'any 1987), Vanja Orico va desenvolupar una important carrera cantant, amb actuacions a diverses parts del món. El 1973 va dirigir la pel·lícula O segredo da rosa.
Era filla del diplomàtic i escriptor Osvaldo Orico i mare del cineasta Adolfo Rosenthal, fruit del seu matrimoni amb l'actor André Rosenthal.
En els últims anys, va patir malaltia d'Alzheimer. Va morir el 2015, a Rio de Janeiro, de càncer intestinal. El seu enterrament va tenir lloc al Cemitério de São João Batista, al sud de la ciutat.[1]
Filmografia
[modifica]Cinema
[modifica]| Any | Títol | Personatge |
|---|---|---|
| 1950 | Luci del varietà | Moema - cigana cantora |
| 1953 | O Cangaceiro | Maria Clódia |
| 1954 | Paixão nas Selvas | |
| Conchita und der Ingenieur | Conchita | |
| 1955 | Die Windrose | Ana |
| 1957 | S.O.S Noronha | Vanja |
| 1959 | Yalis,la vergine del roncador | Ballarina |
| 1963 | Lampião, O Rei do Cangaço | Maria Bonita |
| Os Mendigos | ||
| 1965 | Arrastão | [4] |
| 1966 | O Santo Milagroso | Terezinha |
| 1967 | Cangaceiros de Lampião | Mariana |
| 1972 | Independência ou Morte | Baronesa de Goytacazes |
| Jesuíno Brilhante, o cangaceiro | Maria de Góes | |
| 1974 | O Segredo da Rosa | Severina |
| O Leão do Norte | Aninha | |
| 1979 | O Caçador de Esmeraldas | Dançarina |
| 1981 | Chick Fowle, o Faixa Preta do Cinema | Ella mateixa |
| 1987 | Ele, o Boto | Maria |
| 1994 | A Terceira Margem do Rio | Doctora |
Televisió
[modifica]| Any | Títol | Personatge |
|---|---|---|
| 1967 | O Tempo e o Vento [5] | N/A |
| 1991 | O Farol | Bá |
| 2011 | O Crime e o Burguês | Velha |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Morre no Rio a atriz Vanja Orico, a 'musa do Ciclo do Cangaço'». portal G1, 15-01-2028.
- ↑ «Vanja Orico» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Cinemateca Brasileira Independência ou Morte [http://cinemateca.gov.br/bases/?FILMOGRAFIA-023411[Enllaç no actiu] [em linha]]
- ↑ «ARRASTAO, LES AMANTS DE LA MER». Cinema français.
- ↑ «O Tempo e o Vento». Teledramaturgia.
Enllaços externs
[modifica]
- [https://web.archive.org/web/20160303181736/http://www.mulheresdocinemabrasileiro.com/site/mulheres/visualiza/462/Vanja%20Orico Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Biografia] a "Mulheres do Cinema Brasileiro"