Vapor Blasco de Garay (1846)
 Maqueta del Blasco de Garay al Museu Naval de Madrid | |
| Epònim | Blasco de Garay  |
|---|---|
| Drassana | Londres |
| Lloc de producció | Londres |
| Historial | |
Operador/s
| |
.svg&lang=ca){kind=small} | |
| 1845 – 1885 | |
| Operador | Armada Espanyola |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | vaixell |
| Desplaçament | 1.396 t |
| Eslora | 58 m |
| Propulsió | vapor
|
| Tripulació | 150 |
| Característiques militars | |
| Armament | 6 canons canons de 200 mm
|
El Blasco de Garay va ser un vaixell de paletes amb buc de fusta de l'Armada Espanyola, construït a drassanes angleses el 1845. Va rebre el seu nom en honor de Blasco de Garay, marí i inventor espanyol, que el 1543 va dissenyar una màquina de vapor per propulsió naval.
Historial
[modifica]Va arribar a Ferrol el 17 d'abril de 1846 procedent d'Anglaterra, juntament amb els vapors de rodes Vulcano i Vigilant i la corbeta de vela Villa de Bilbao.
El 12 agost de 1846, va ser constituïda una divisió al comandament del capità de navili José María de la Cruz, amb objectiu d'exercitar a les dotacions en creuers sobre les costes de Galícia i Portugal. El Blasco de Garay hi va ser assignat fins que es va dissoldre aquesta divisió el 17 de novembre de 1847.
Els disturbis produïts a Itàlia pels intents d'unificació i la proclamació de la República Romana havien despullat el papa dels seus béns temporals. El president del consell de ministres, Narváez, amb el suport d'Àustria, França i les Dues Sicílies, va ordenar la formació d'un exèrcit i despatxar una expedició a Roma.[1]
El 7 de gener de 1849 va salpar del port de Cadis una esquadra al comandament del brigadier José María Bustillo, formada per la fragata Cortés (insígnia), les corbetas Villa de Bilbao , ferrolà i Mazarredo , el bergantí Volador i els vapors de rodes Blasco de Garay , Colom , Castella i León , que transportaven a 4.900 homes del 3r batalló de Granaders, 3r batalló del Rei, 1º batalló de la Reina Governadora, dos batallons del Regiment Sant Marçal, el 7è de caçadors de Chiclana, una companyia d'enginyers, dues bateries d'artilleria muntada i una secció de cavalleria, al comandament del tinent general Fernando Fernández de Còrdova i del seu segon al mariscal de camp Francesc de Lersundi, en suport de la Santa Seu, la qual va tornar el març de l'any següent, un cop restablerta l'autoritat pontifícia.
El 1858 formava part de l'esquadra de Cuba, composta pels següents vaixells:
- Navío Reina Isabel II
- Fragata: Esperança , Bailén , Cortés i Berenguera
- Bergantins: Habanero , Pelayo , Valdés , Alsedo , Galiano i Nervión
- Goletes: Isabel II , Juanita , Cristina i Isabel Francisca
- Pailebot Churruca
- Vapors de rodes: Francesc d'Assís , Colom , Blasco de Garay , Hernán Cortés , Lleó , Don Joan d'Àustria , Comte de Venadito , Guadalquivir , Neptú i General Lezo
- Tres transports.
El 1859 el vapor Blasco de Garay va ser enviat a La Guaira com a resposta a les matances d'espanyols a Veneçuela.[2]
Va intervenir el 1861 en operacions a Santo Domingo, durant el període pertanyia a Espanya. Posteriorment, entre 1861-1862, va participar en l'expedició a Mèxic, com a part de l'esquadra que manava el general Joaquín Gutiérrez de Rubalcava, comandant general de l'Apostadero de l'Havana.
Amb motiu de la Guerra Russo-Turca de 1878, va ser destacat a Orient.
Figurava com desarmat en l'estat general de l'Armada de 1885.
Referències
[modifica]- ↑ - topete.htm Juan Bautista Topete [Consulta: 5 agost 2008].[Enllaç no actiu]
- ↑ Madrid: De la nit de Sant Daniel a la Caserna de San Gil. Ministeri de Defensa [Consulta: 5 agost 2008]. Arxivat 10 April 2008[Date mismatch] a Wayback Machine.