Vapor Sampere
Vapor Sampere | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici industrial | |||
Arquitecte | Eduard Maria Balcells i Buïgas | |||
Construcció | 1912 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | modernisme català | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sabadell (Vallès Occidental) | |||
Localització | Sallarès i Pla, 9 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 27735 | |||
Lloc web | vaporsampere.com | |||
El Vapor Sampere és un edifici industrial de Sabadell, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'una fàbrica amb elements modernistes, que tipològicament presenta les característiques típiques d'aquestes construccions. Està format per una nau d'uns 12 m d'ample per 98 m de llarg. La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.[1] Recentment s'ha vist modificada per la instal·lació d'un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres, convertint la central en la porta d'entrada.[1]
Cal destacar la torre que hi ha al pati interior (on tradicionalment s'emplaçava la xemeneia, i que accolia el transformador elèctric), amb un rellotge[1] de corda instal·lat pel rellotger sabadellenc Salvi Uyà i Armengol l'any 1913.
Història
[modifica]Va ser projectat el 1912 per l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas,[2] essent un dels darrers vapors (tot i que estrictament no ho era, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica) construïts a la ciutat.[1]
Està situat en un dels eixos industrials de Sabadell, marcat pel carrer de les Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l'estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa. La proximitat del transport afavorí la creació d'aquest eix industrial, que formava part dels eixamples projectats per l'urbanista Daniel Molina i Pascual. El tercer eix industrial, i que sorgí també en aquesta època, fou el de la carretera de Barcelona que enllaça amb la de Terrassa.[1]
Va ser restaurat a mitjans de la dècada del 2000, conservant-se l'estructura general de la nau i la torre del rellotge. Actualment hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.