Vas canopi
|
Per a altres significats, vegeu «Vas canopi (etruscs)». |
A l'antic Egipte, els vasos canopis eren els recipients on els embalsamadors dipositaven les vísceres del difunt (l'estómac, el fetge, els intestins, i els pulmons).[1][2]
Els antics egipcis feien servir els recipients canopis durant el procés de momificació, per emmagatzemar i preservar les vísceres del seu propietari per a la vida després de la mort. Normalment es tallaven en pedra calcària o bé eren de ceràmica.[3] Aquests pots eren utilitzats pels antics egipcis des de l'època del Regne Antic d'Egipte, fins a l'època del Baix imperi d'Egipte o Període Ptolemaic, moment en què les vísceres eren simplement embolcallades i col·locades amb el cos.[4] Les vísceres no es guardaven en un sol vas canopic: cada pot estava reservat per a òrgans concrets. El terme canopic reflecteix l'associació errònia dels primers egiptòlegs amb la llegenda grega de Canobus, el capità del vaixell de Menelau en el viatge a Troia, "que va ser enterrat a Canous, al Delta, on era adorat en forma de pot".[5] En versions alternatives, el nom deriva de la localització Canopus (ara Abukir) a l'oest del delta del Nil prop d'Alexandria, on les gerres amb cap humà eren adorades com a personificacions del déu Osiris.[6]
Les gerres canopes de l'Imperi Antic poques vegades tenien una inscripció i tenien una tapa senzilla. A l'Imperi Mitjà les inscripcions es van fer més habituals, i les tapes sovint tenien forma de caps humans. A la dinastia XIX, cadascuna de les quatre tapes representava un dels quatre fills d'Horus, com a guardians dels òrgans.
Els primers vasos canopis estan datats de vers el 2000 aC. Normalment estaven fets d'alabastre però també se'n poden trobar de fusta, guix o ceràmica. Des de l'Imperi Nou, els vasos canopis eren representats pels caps dels quatre fills d'Horus, ja que es considerava que cadascun d'ells protegiria l'òrgan corresponent.[7]
- Duamutef: es representava amb forma de cap de xacal que corresponia al déu Anubis (déu de la momificació), el qual guardava l'estómac, es considerava que el protegia la deessa Neith i la seva posició era mirant en direcció est.
- Amset: es representava en forma de cap humà, guardava el fetge, el protegia Isis i estava orientat en direcció sud.
- Kebehsenuf: amb forma de cap de falcó corresponent al déu Horus(deu de la guerra i del cel), guardava els intestins protegits per la deessa Selkis i mirava en direcció oest.
- Hapi: tenia la forma d'un cap de babuí, guardava els pulmons, estava protegit per la deessa Neftis i la seva posició era mirant cap al nord.
Tots quatre s'introduïen en una caixa de fusta i eren col·locats al costat o als peus dels sarcòfag per protegir el faraó.
Els etruscos també produïren osseres antropomorfes que recordaven la figura del difunt entre el segle vii aC i el segle iv aC.
Referències
[modifica]- ↑ «Vas canopi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dodson, Aidan. The Canopic Equipment Of The Kings of Egypt (en anglès). Routledge, 2013-10-28, p. 1-4. ISBN 978-1-136-15814-8.
- ↑ Shaw, Ian. The dictionary of ancient Egypt. London ; New York : Harry N. Abrams, 2003, p. 59. ISBN 978-0-8109-9096-8.
- ↑ Spencer, A. Jeffrey, (ed). The British Museum book of ancient Egypt. London : British Museum, 2007, p. 115. ISBN 978-0-7141-1975-5.
- ↑ David, Ann Rosalie. Handbook to Life in Ancient Egypt (en anglès). Oxford University Press, 1999, p. 152. ISBN 978-0-19-513215-1.
- ↑ Strudwick, Helen (ed). Encyclopedia of ancient Egypt. London : Amber Books Ltd., 2006, p. 184-185. ISBN 978-1-904687-99-3.
- ↑ Mark, Joshua J. «Egyptian Gods - The Complete List» (en anglès). World History Encyclopedia, 14-04-2016. [Consulta: 8 octubre 2022].
Atenció: La clau d'ordenació per defecte "Vas Canop" invalida l'anterior clau "Vas Canopi (Etruscs)".