Vassak Bagratuní
| Biografia | |
|---|---|
| Religió | Església Apostòlica Armènia  |
| Activitat | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Battle of Bagavan (en)  |
| Altres | |
| Títol | Príncep |
| Família | Bagratuní |
| Fills | Adarnases I de Tao |
| Pare | Aixot III Bagratuní |
| Germans | Sembat III Bagratuní |
Vassak Bagratuní (en armeni Վասակ Բագրատունի) va ser nakharar de Taron de l'any 771 al 772. Formava part de la dinastia dels Bagràtides.
Vassak era fill d'Aixot II Bagratuní, que havia estat cegat per Grigor II Mamikonian l'any 750. El seu germà Sembat III Bagratuní era el cap de la casa i havia estat nomenat patrici i generalíssim (sparapet) el 771. Vassak va rebre Taron d'Aixot III Bagratuní, fill del patrici Sahak I Bagratuní.
L'any 771 va esclatar la rebel·lió armènia i Sembat III Bagratuní hi va participar, i amb ell el seu germà Vassak. Hamazasp Artsruní, ajudat principalment pels Amatuní i per Vassak de Taron, va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnició àrab. Cap aquell lloc va marxar Amr o Amru, que va infligir a Hamazasp una derrota total el 15 d'abril de l'any 772. Els àrabs es van desplaçar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la notícia de la derrota arribava a Karin (Erzurum). Es va aixecar el setge d'aquella ciutat que duia a terme l'altre grup rebel, i van decidir anar a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i van lliurar batalla en la qual van morir gairebé tots, inclòs Sembat III Bagratuní.
Vassak va abandonar Taron i es va establir a les muntanyes de la Klardjètia, a la regió d'Ardahan, a les fonts del Kura, que van acabar dominant el seu fill Adarnases i el seu net Aixot, i va acabar originat la dinastia Bagràtida de Geòrgia.
En una obra recent, Christian Settipani estima que el príncep d'Ibèria «P’illipé» citat a la llista reial de Kartli III com a predecessor immediat d'Adarnases I de Tao als voltants de l'any 786 i que assimila pel seu nom a un membre de la casa de Siunia, podria haver-se casat amb una filla de Vassak, cosa que explicaria la reaparició del nom en la família de Siunia i l'aparició en aquesta dinastia de noms típicament bagràtides com Sembat i Aixot.[1][2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Brosset, Marie-Félicité (trad.). Histoire de la Géorgie depuis l'antiquité jusqu'au 19. siècle. Sant Petersburg: Eggers, 1858, p. 249, 330, 349.
- ↑ Grousset, René. Histoire de l'Arménie des origines à 1071. París: Payot, 1973, p. 330, 339.
- ↑ Settipani, Christian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs : les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle. París: De Boccard, 2007, p. 443. ISBN 9782701802268.
Bibliografia
[modifica]- Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: tables généalogiques et chronologiques, Roma: [S.n.], 1990, p. 112-113, 129