Veikko Väänänen

Veikko Väänänen

Väänänen el 1938
Biografia
Naixement	28 novembre 1905 Mikkeli (Finlàndia)
Mort	1r juny 1997 (91 anys) Hèlsinki (Finlàndia)
Formació	Universitat de Hèlsinki
Activitat
Camp de treball	Filologia clàssica, filologia romànica, llatí, llatí vulgar i filologia
Ocupació	filòleg, romanista, llatinista, professor d'universitat
Ocupador	Institutum Romanum Finlandiae, director (1968–1969) Universitat d'Estrasburg, professor visitant (1967–1974) Institutum Romanum Finlandiae, director (1959–1962) Universitat de Hèlsinki, professor ordinari (1951–1971) Sistema de la Universitat de Louisiana, professor visitant (1948–1949) Universitat de Hèlsinki, professor ajudant (1938–1951)
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1974–)
Obra
Obres destacables (1937) Le latin vulgaire des inscriptions pompéiennes (en) (1962) Introduction au latin vulgaire (en)
Premis
(2000)  publicació commemorativa (3 juny 1992)  doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa II (1992)  doctor honoris causa per la Universitat de Bucarest Conferit per Universitat de Bucarest (1976)  premi honorífic Conferit per Acadèmia Finesa de Ciències i Lletres (1971)  premi honorífic Conferit per Emil Aaltonen Foundation (en) (1965)  publicació commemorativa

Veikko Ilmari Väänänen (Mikkeli, 28 de novembre de 1905 - Hèlsinki, 1 de juny de 1997) fou un llatinista i romanista finès.

Vida

Veikko Väänänen va estudiar filologia a la Universitat de Hèlsinki. El 1937 va defensar la seva tesi de doctorat Le latin vulgaire des inscriptions pompéiennes. Aquest treball, reeditat i amb ampliacions, ha esdevingut una obra de referència clàssica en els estudis de llatí vulgar.
El 1938 Väänänen va ser nomenat professor de Filologia Clàssica a la Universitat de Hèlsinki i després, 1951, passà a ser professor de Filologia Romànica fins a la seva jubilació el 1971. Després de la jubilació continuà prenent part molt activa en els congressos tant de llatinistes com de romanistes.
Durant dos períodes (1959-1962 i 1968-1969) fou director de l'Institut Finès de Roma (Institutum Romanum Finlandiae), cosa que li va permetre renovar la recerca sobre les inscripcions in situ i publicar dos llibres més amb els resultats de la recerca.
A més de nombrosos articles sobre el llatí vulgar, el protoromànic i temes diversos de sintaxi i protohistòria de les llengües romàniques, també publicà estudis sobre Gautier de Coinci.
Fou professor visitant de les Universitats de Louisiana i d'Estrasburg. Les universitats de Tolosa i de Bucarest li van atorgar el títol de doctor honoris causa. Des de 1974 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obra

A més de la ja esmentada Le latin vulgaire des inscriptions pompéiennes, la seva Introduction au latin vulgaire ha estat durant molt de temps el manual clàssic de llatí vulgar, i traduïda a diverses llengües. Recollim només publicacions en forma de llibre i no les nombroses en forma d'article.

Sobre llatí vulgar i temes afins

• "Il est venu comme ambassadeur", "il agit en soldat": en locutions analogues en latin, français, italien et espagnol: essai de syntaxe historique et comparée, Hèlsinki: Suomalaisen Tiedeakatemian Toimituksia, 1951
• Introduction au latin vulgaire, París: Klincksieck, 1963 (amb nombroses reedicions i traducció a l'italià i l'espanyol: Introducción al latín vulgar, Madrid: Gredos, 2003; conté també una antologia de textos)
• Étude sur le texte et la langue des tablettes Albertini, 1965
• Graffiti del Palatino, raccolti ed editi sotto la direzione di Veikko Väänänen, 1966
• Le latin vulgaire des inscriptions pompéiennes, Berlin: Akademie, 1966 (3a edició) [aquest treball constituí la tesi doctoral el 1937]
• Recherches et récréations latino-romanes, Nàpols: Bibliopolis, 1981 (recull d'articles, amb una bibliografia de l'autor: p. 449-458)
• Le iscrizioni della necropoli dell'Autoparco vaticano, edite sotto la direzione di Veikko Väänänen; edizione e commenti a cura di Paavo Castrén, Anne Helttula, Ritva Pahtakari, Reijo Pitkäranta, Margareta Steinby, Veikko Väänänen e Vesa Väätäjä. Roma: Instituto Romano Finlandiae, 1973
• Le Journal-épître d'Égérie, Itinerarium Egeriae: étude linguistique, Hèlsinki: Suomalainen Tiedeakatemia, 1987

Sobre textos literaris del francès antic

• Glosses marginales des Miracles de Gautier de Coinci, Hèlsinki: Annales Academiae Scientiarum Finnicae, 1945
• (Editor) Du segretain moine. Fabliau anonyme du XIIIe siècle. Edition critique d'après tous les manuscrits connus, Hèlsinki: Annales Academiae Scientiarum Finnicae, 1949.
• (Editor) “D'une fame de Laon qui estoit jugié a ardoir que Nostre Dame delivra”: Miracle versifie par Gautier de Coinci. Hèlsinki: Société de Littérature Finnoise, 1951

Bibliografia

• Latín vulgar y tardío: homenaje a Veikko Väänänen (1905–1997), Madrid: Ediciones Clásicas, 2000

Enllaços externs

• «Veikko Väänänen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.