Velu Nachiyar
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 gener 1730  Ramanathapuram (Índia) | ||
| Mort | 25 desembre 1796 (66 anys) Sivaganga (Índia) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Altres | |||
| Títol | Monarca (1780–1790) Princesa | ||
| Fills | Vellacci | ||
Velu Nachiyar (Ramanathapuram, 3 de gener de 1730 - Sivaganga, 25 de desembre de 1796) fou una reina de l'estat de Sivaganga de finals del segle xviii. Va ser la primera reina que va lluitar contra la potència colonial britànica a l'Índia.[1][2] És coneguda pels tàmils com Veeramangai ("dona valenta").[3]
Vida
[modifica]Velu Nachiyar era la princesa de Ramanathapuram i l'única filla del raja (rei) Chellamuthu Vijayaragunatha Sethupathy i la Rani (reina) Sakandhimuthathal del regne Ramnad.
Nachiyar va ser entrenat en l'ús d'armes de partit de guerra, arts marcials com Valari, Silambam, equitació i tir amb arc. Era erudita en molts idiomes com el francès, l'anglès i l'urdú entre d'altres.[2] Es va casar amb el rei de Sivagangai, amb qui va tenir una filla. Quan el seu marit, MuthuvaduganathaperiyaUdaiya Thevar, va ser assassinat pels soldats britànics i el fill del Nawab d'Arcot, prengué part en la batalla. Va escapar amb la seva filla.[4]
Durant aquest període, va formar un exèrcit i va buscar una aliança amb Hyder Ali amb l'objectiu d'atacar els britànics, als quals va combatre amb èxit el 1780. Quan Velu Nachiyar va trobar el lloc on els britànics emmagatzemaven les municions, va organitzar amb èxit un atac suïcida.[5][6][7] Nachiyar va ser un dels pocs governants que va recuperar el seu regne i el va governar durant deu anys més.[8] El 1790, el tron va ser heretat per la seva filla Vellacci.[9]
Velu Nachiyar va ser la primera reina índia que va lluitar per alliberar-se del domini britànic. Va concedir poders a la seva filla amb els germans Marudu per ajudar a administrar el país el 1780. Velu Nachiyar va morir uns anys més tard, el 25 de desembre de 1796.[10]
Cultura popular
[modifica]El 31 de desembre de 2008, es va posar a la venta un segell commemoratiu al seu nom.[11]
L'acadèmia de dansa OVM de Chennai presentà "VELU NACHIYAR" un espectacle musical inspirat en la reina Sivaganga.
L'artista hip-hop tamilamericà Professor A.L.I., va publicar el 2016 una cançó dedicada a Velu Nachiyar titulada "Our Queen" com a part del seu àlbum Tamilmatic.[12]
El 21 d'agost de 2017 es va dur a terme un espectacle de dansa a Naradha Gana Sabha a Chennai, que representava la història de la vida de la reina Velu Nachiyar. L'obra va ser dirigida per Sriram Sharma, que va investigar la biografia de la reina durant gairebé una dècada.
Referències
[modifica]- ↑ Rohini Ramakrishnan (10 August 2010) Women who made a difference. The Hindu.
- ↑ 2,0 2,1 Remembering Queen Velu Nachiyar of Sivagangai, the first queen to fight the British. The News Minute. 3 January 2017
- ↑ «Veeramangai Velu Nachiyar». The Hindu Business Line [Chennai, India], 18-01-2019.
- ↑ Soma Basu «Uphill, for history's sake». The Hindu [India], 24-12-2007 [Consulta: 9 novembre 2020]. Arxivat 28 de desembre 2007 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-12-28. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «Of woman power and Tamizh glory». IBN Live [Chennai, India], 14-06-2011.
- ↑ «Tamil Nadu to build memorial for freedom fighter Kuyili». Times of India [Chennai, India], 16-05-2013 [Consulta: 13 agost 2014].
- ↑ «A Durga A Day-Day 6: Mata Katyayini-Rani Velu Nachiyar and Kuyili». [Chennai, India], 15-10-2018.
- ↑ Rohini Ramakrishnan (14 August 2010) Women who made a difference. The Hindu.
- ↑ Venkatarama Ayyar, K. R.. A Manual of the Pudukkóttai State. Sri Brihadamba State Press, 1938, p. 720.
- ↑ «History-Sivaganga district». Sivaganga dist. – Tamil Nadu govt., India. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2011. [Consulta: 24 novembre 2011].
- ↑ «India Post – Stamps 2008». Postal department, Government of India. Arxivat de l'original el 2009-04-19. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑ «International Women's Day Dedication to Queen Velu Nachiyar». professorali.com, 07-03-2016. Arxivat de l'original el 2019-03-20. [Consulta: 9 novembre 2020].