Veni Creator Spiritus

*Veni Creator Spiritus*
	;
Forma musical	cançó
Partitura	Partitura
Lletra de	Raban Maur
Llengua	llatí eclesiàstic
Data de publicació	segle IX
Gènere	cant gregorià i himne cristià

Veni Creator Spiritus ("Vine esperit creador" en català) és un himne litúrgic dedicat a l'Esperit Sant atribuït a Raban Maur, que va ser arquebisbe de Magúncia entre el 847 i el 856. Normalment es canta amb cant gregorià en la seva versió original en llatí, tot i que ha estat traduït a diversos idiomes, sovint com a himne per a la Pentecosta.

Història

El Veni Creator el va cantar la Capella Reial el dissabte 16 d'octubre de 1610 al final de l'ofici solemne de vespres i la vigília de la coronació del rei Lluís XIII, a l'abadia de Sant Nicasi, a prop de Reims.^[1]^[2] El 17 de juliol de 1794, les monges carmelites de Compiègne van pujar a l'estarimat on serien guillotinades cantant al Veni Creator.^[3]

L'himne també s'utilitza àmpliament en la comunió anglicana i apareix, per exemple, en l'ordenació dels sacerdots i en la consagració dels bisbes del Llibre de l'oració comuna del 1662.

Usos

El Veni Creator Spiritus és un dels himnes gregorians més cèlebres, ja que es canta en moments importants de la litúrgia cristiana: es canta quan entra al conclave a la capella Sixtina, així com en el moment de la consagració d'un bisbe, l'ordenació dels sacerdots, la consagració d'esglésies, la celebració de sínodes i concilis, la coronació de reis, l'intercanvi de consentiments per a una missa de noces i en altres esdeveniments solemnes. Al principi l'himne es va consignar per a ser cantat a vespres, tot i que un manuscrit del segle xi el localitza tant a laudes com a vespres.

Text

Veni Creator Spiritus

Llatí^[4]	Català	Partitura
Veni, creator Spiritus, Mentes tuorum visita, Imple superna gratia Quae tu creasti pectora. Qui diceris Paraclitus, Altissimi donum Dei, Fons vivus, ignis, caritas Et spiritalis unctio. Tu septiformis munere, Digitus paternae dexterae, Tu rite promissum Patris, Sermone ditans guttura. Accende lumen sensibus, Infunde amorem cordibus, Infirma nostri corporis Virtute firmans perpeti. Hostem repellas longius Pacemque dones protinus; Ductore sic te praevio Vitemus omne noxium. Per te sciamus da Patrem, Noscamus atque Filium; Teque utriusque Spiritum Credamus omni tempore. Deo Patri sit gloria, Et Filio, qui a mortuis Surrexit, ac Paraclito In saeculorum saecula. Amen	Vine, Esperit creador, Visita les ànimes dels teus, Omple de la divina gràcia Els cors que tu vas crear. A tu que se t'anomena Defensor, Do del Déu Altíssim, Viva font, foc, caritat i unció espiritual. Dona'ns els set dons, Dit de la dreta del pare, Tu el promès del Pare, Ens desperta la paraula. Sigui lleuger per a l'intel·lecte, flama ardent al cor, cura les nostres ferides amb el bàlsam del teu amor. Defensem-nos de l'enemic, aportar la pau com a regal, la vostra guia invencible protegeix-nos del mal. Llum de l'etern saviesa, revela el gran misteri de Déu Pare i del Fill units en un sol amor. Glòria a Déu Pare, al Fill, que d'entre els morts Va resuscitar, i a l'Esperit Sant pels segles dels segles Amén

Referències

↑ Archon, Louis. Histoire De La Chapelle Des Rois De France: Dediée Au Roy (en francès). vol. 2, 1711, p. 711.
↑ Oroux (abat). Histoire ecclésiastique de la cour de France, où l'on trouve tout ce qui concerne l'histoire de la Chapelle, & des principaux officiers ecclésiastiques de nos rois (en francès). vol. 2. París: Imprimerie Royale, 1777, p. 333.
↑ «[https://www.france-pittoresque.com/spip.php?article3660 17 juliol 1794 : les seize religieuses carmélites de Compiègne sont guillotinées pour fanatisme et sédition]» (en francès). La France pittoresque. [Consulta: 19 gener 2020].
↑ «Veni Creator Spiritus» (en francès). site-catholique.fr. [Consulta: 19 gener 2020].

Enllaços externs

El Veni Creator Spiritus al conclave del 2013.

[1] Archon, Louis. Histoire De La Chapelle Des Rois De France: Dediée Au Roy (en francès). vol. 2, 1711, p. 711.

[2] Oroux (abat). Histoire ecclésiastique de la cour de France, où l'on trouve tout ce qui concerne l'histoire de la Chapelle, & des principaux officiers ecclésiastiques de nos rois (en francès). vol. 2. París: Imprimerie Royale, 1777, p. 333.

[3] «[https://www.france-pittoresque.com/spip.php?article3660 17 juliol 1794 : les seize religieuses carmélites de Compiègne sont guillotinées pour fanatisme et sédition]» (en francès). La France pittoresque. [Consulta: 19 gener 2020].

[4] «Veni Creator Spiritus» (en francès). site-catholique.fr. [Consulta: 19 gener 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]