Vensilló (els Alamús)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Entitat singular de població  | |||
| Construcció | segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Altitud | 237 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | els Alamús (Segrià) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 14131 | |||
Vensilló o Vencilló (antigament Vensilló d'Urgell) és una petita població agregada als Alamús. S'ubica al sud-est del terme municipal, enclavada al Pla d'Urgell, entre Bell-lloc d'Urgell i Torregrossa. És regada pel Canal d'Urgell. Segons el padró de població, Vensilló comptava el 2018 amb 7 habitants.[1]
Les Cases de Vensilló
[modifica]Les anomenades Cases de Vensilló formen un conjunt de dues masies i una ermita inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'un conjunt de dues masies idèntiques i una ermita. Les tres construccions són molt senzilles. Les llindes de portes i finestres són de pedra tallada. Les parets són de tàpia i de carreus petits, sobretot a la part baixa.[2] El santuari, dedicat a la Mare de Déu, és un petit edifici d'una sola nau amb un campanar d'espadanya.[2]
Història
[modifica]Vensilló fou poblat pels templers i possiblement correspon a la turris d'Avinçalom que modo vocatur d'Albaç, que Ramon Berenguer IV atorgà al Temple i a la qual el 1161 Hug de Barceló o "Barzalon" atorgà carta de poblament (consten el nom dels vint caps de família). Al segle xv el lloc es trobava despoblat.[2] El 1168 apareix esmentada l'església de Santa Maria, que és avui santuari de la Mare de Déu de Vensilló.[2] En una de les masies hi ha una llinda gravada amb l'any 1779. Una de les masies és propietat de Josepa Jové Gías.[2]