Ventolà (el Pont de Suert)
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Alta Ribagorça | |||
| Municipi | el Pont de Suert | |||
| Població humana | ||||
| Població | 5 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.013,8 m | |||
| Codi INE | 25173001800 | |||
| Codi IDESCAT | 2517340018900 | |||
.jpg)
Ventolà és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça, del terme municipal del Pont de Suert, dins del seu terme originari.[1] Consta de tres cases o focs (Ca d'Enrós, Ca de Mateva i Ca de Rosset) després de molts anys d'estar deshabitat, actualment s'hi viu en una casa, ja que la proximitat del Pont de Suert ha dut els de Ventolà a baixar-hi, tant per comoditat i millor comunicació, com per motius laborals.
El lloc es troba a 1.013,8 m. d'altitud, a la Serra de Ventolà, contrafort de Pla de Mont. Presideix aquest nucli l'església de sant Esteve, sufragània de Santa Maria del Pont de Suert. El poble és molt a prop i damunt del Pont de Suert, de manera que des del poble es pot apreciar una bona vista de la capital de la comarca. S'accedeix a Ventolà per una pista que hi ha a mà dreta, just en entrar a la part nova del Pont de Suert, venint des del sud.
Etimologia
[modifica]Segons Joan Coromines,[2] Ventolà procedeix d'un adjectiu romànic, català antic, amb el significat d'enlairat, exposat al vent. Segons ell cal excloure d'altres hipòtesis formulades, que farien el topònim o bé d'origen iberobasc o germànic.
Història
[modifica]La primera documentació de Ventolà és del 967, quan el comte i marquès de Ribagorça Arnau I concedí a Lavaix la vil·la de Ventolano. Torna a ser esmentat el 1015, quan, amb motiu de la consagració dels altars de Lavaix, concedeixen al monestir tot de terres i vinyes a Ventolà.
En el Fogatge del 1553 hi consten 3 focs[3] (unes 15 persones).
El 1960 encara tenia 52 habitants.
Cap al 1975 queda deshabitat i el seus veïns baixen a viure al Pont de Suert.
Des del 2010 torna a estar habitat amb 8 veïns. Al 2019 hi havia 5 habitants.[4]
Llocs d'interès
[modifica]- Església de Sant Esteve de Ventolà
Referències
[modifica]- ↑ «Ventolà (el Pont de Suert)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Coromines 1997.
- ↑ Antoni Ros, batlle, Joan de Rosset i Joan de Nadal. Iglésies 1981, p. 85.
- ↑ «251734 Pont de Suert, el». Idescat. [Consulta: 28 octubre 2020].
Bibliografia
[modifica]
- BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- COROMINES, Joan. "Ventolà". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VII SAL-VE. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
Abella d'Adons • Adons • La Beguda d'Adons • Les Bordes • Casós • Casòs • Castellàs • Castilló de Tor • Corroncui • Erillcastell • Erta • Esperan • Gotarta • Igüerri • Iran • Irgo • Llesp • Malpàs • Peranera • Perves • Pinyana • El Pont de Suert • Sarroqueta de Barravés • Ventolà • Viu de Llevata • Viuet |  | |
