Verà del Gavaldà

Verà del Gavaldà, o
de Cavalhon
	Retaule gòtic a Saint-Véran (Alts Alps)
Nom original	(la) Veranus; (fr) Véran, Vrain
Biografia
Naixement	Veranus, Uranus; francès: Véran, Vrain; segle VI ; Barjac (França)
Mort	590 ; Arle (França)
Sepultura	Catedral de Cavalhon; col·legiata de St. Étienne de Jargeau; catedral d'Albenga
Bisbe
Activitat
Ocupació	sacerdot
bisbe i confessor
	sant ; sant ;
Celebració	Església catòlica, Església Ortodoxa
Pelegrinatge	Cavailhon, Gergeau
Festivitat	19 d'octubre
Iconografia	Robes de bisbe, amb un drac als peus
Patró de	Saint-Véran (Alts Alps)

Verà del Gavalda (Veranus, a vegades Uranus) (Barjac o Lanuéjols, Losera, ca. 520 - Cavalhon, 589) fou un religiós occità, bisbe de Cavalhon (Provença). És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

Verà era nadiu d'algun lloc del Gavaldà (habitualment se n'esmenten Barjac i Lanuéjols). Va abraçar l'estat eclesiàstic (540) durant el bisbat de Sant Evanci de Javoux. La seva pietat i fama de santedat van fer que preferís deixar el seu país natal per evitar el culte que començaven a atorgar-li els seus compatriotes, i es va retirar a l'ermita de Valclusa. En aquest indret se li atribuí el miracle d'haver-ne expulsat un drac o monstre, enviant-lo als Alps on la bèstia va morir.

Volia visitar les tombes dels apòstols i va anar a Roma, retornant a França per la via de Ravenna, Milà, Albenga i Embrun, i deixant arreu marca de la seva santedat. Una tradició el fa passar per Albenga (Ligúria, on predica i en converteix els habitants. Establert a Provença fou escollit al cap de poc temps com a bisbe de Cavalhon, en 568. Va assistir a diversos concilis, entre els quals el concili de Mâcon del 585, i va fer diverses missions per al rei Guntram de Borgonya. Fou padrí (587) del fill de Khildebert II d'Austràsia, Teodoric (germà petit de Teodebert), en agraïment per haver condemnat (586) Fredegunda per l'assassinat de Pretextat de Rouen.

Es creu que va morir a Cavailhon cap al 589 (590 segons Dom Devic i Dom Vaisette) a causa d'una epidèmia de pesta.

Veneració

Segons Petrarca, fou enterrat a Vallis Clausa, en un petit temple consagrat per ell mateix a la Mare de Déu, que fou destruït per alguna invasió (potser sarraïna) i substituïda el 979 pel priorat de Nostra Senyora i Sant Verà, que avui és la moderna parròquia de Fontaine-de-Vaucluse.

Al segle xi part de les seves relíquies foren portades a la regió d'Orleans on fou conegut com a Sant Vrà (Saint Vrain) i escollit patró del capítol de l'església col·legiata de Jargeau, a la diòcesi d'Orléans. La resta de les relíquies foren portades de Valclusa a Cavalhon el 1311 per ordre del bisbe Pons Augier de Lagnes i depositades a la catedral. Es diu que en travessar el riu Sorgue, les aigües es van obrir per deixar passar el seguici que portava les restes.

La seva memòria es commemora el 19 d'octubre.

Catedral de Cavalhon
Col·legiata de Jargeau, amb relíquies del sant
Relíquies a la catedral d'Albenga

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verà del Gavaldà

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
Grand livre des saints, culte et iconographie en Occident per Jacques Baudoin
Verà, bisbe de Cavalhon Arxivat 2008-05-21 a Wayback Machine.
François Mathieu (canonge), La vie admirable du bienheureux saint Véran, évêque de Cavaillon et patron de la ville et du diocèse, Avignon, 1665.
Abat J.F. André, Histoire de Saint Véran, anachorète à Vaucluse, évêque de Cavaillon, ambassadeur du roi Gontran, Éd. Pringuet, Paris, 1858.
Gustave Bayle, Le dragon de saint Véran, Bulletin historique et archéologique de Vaucluse, 1881.
Gregori de Tours, Histoire des Francs, Lib. III, cap. LX, De miraculis sancti Martini, Éd. Belles lettres, coll. « Classiques de l'Histoire », Paris, 1980 ISBN 2251340378
Lucette Besson, Véran de Cavaillon, le saint, la source et le dragon, Les Cahiers de L'Académie, n° 2, Beaumes-de-Venise, 1994.