Vés al contingut

Vera Molnár

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVera Molnár
Nom original(fr) Vera Molnar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVera Gács
5 de gener de 1924
Budapest (Hongria)
Mort7 de desembre de 2023
París (França)
NacionalitatFrancesa
Activitat
Camp de treballArt digital
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióArtista digital, pintora
Activitat1947-2023
Representada perGalerie Oniris (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeFrançois Molnár (1948–1993), mort Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webwww.veramolnar.com
Musicbrainz: 55d3cae9-7959-4c88-ac73-4df12fa49a23 Modifica el valor a Wikidata


Vera Molnár (Budapest, Regne d'Hongria, 5 de gener de 1924 - 7 de desembre de 2023)[1] va ser una artista francesa d'origen hongarès. És considerada una pionera de l'art computacional i l'art generatiu, i també és una de les primeres dones a usar ordinadors en la seva pràctica artística.[2] Les seves obres es troben en museus rellevants d'arreu del món. El 2007 li va ser atorgat el reconeixement de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França.

Trajectòria

[modifica]

Va néixer el 1924 a Hongria. La seva formació artística va començar seguint l'escola tradicional. Va estudiar la diplomatura d'història de l'art i estètica a l'Escola de Belles arts de Budapest.

Va crear les seves primeres imatges no figuratives el 1946. Eren pintures abstractes, geomètriques, determinades sistemàticament. El 1947 va rebre una beca per a artistes per a estudiar a Roma, en la Vila Giulia, i poc després es va traslladar a França, on continua residint. Va començar a realitzar imatges combinatòries en 1959.[3]

A la dècada de 1960, va cofundar diversos grups de recerca artística. El primer, el 1960, va ser el Groupe de Recherche d'Art Visuel, que investigà enfocaments col·laboratius de l'art mecànic i cinètic.[4][5] El segon, va ser Art et Informatique, amb un enfocament en la intersecció entre l'art i la informàtica.[6] Molnár va aprendre alguns dels primers llenguatges de programació, com Fortran i Basic, i va obtenir accés a una computadora en un laboratori de recerca a París, on va començar a fer dissenys amb ordinador, fent servir un traçador gràfic (plotter). Ell 1968 va començar a treballar regularment amb ordinadors, amb els quals creava dibuixos i pintures algorítmiques basades en formes geomètriques simples i temes geomètrics, convertint-se en una de les pioneres de l'art computacional.[7]

Llegat

[modifica]

Molnár va formar part de l'exposició de 2010 "On Line: Drawing Through the Twentieth Century" en el Museu d'Art Modern de Nova York. L'exposició mostrava la història del dibuix de línies.[8][9]

El 2015 va realitzar una exposició retrospectiva anomenada "Respecte a l'infinit | Dibuixos 1950-1987", a la Galeria Senior & Shopmaker, a la ciutat de Nova York.[10][11]

Premis

[modifica]

En 2005 va rebre el Premi DAM d'Arts Digitals per la seva carrera artística.[12][13]

L'exposició (Un)Ordnung. (Dés)Ordre[14] en el Museu Haus Konstruktiv, va mostrar els seus primers dibuixos a mà alçada mai abans exposats, incloent obres des de finals de la dècada de 1960.[15][16]

Va ser guardonada amb l'Ordre de les Arts i les Lletres de França el 2007 i va guanyar el premi al mèrit destacat AWARE el 2018.[17][18][19]

Va ser una dels 213 artistes participants en la 59a Biennal de Venècia el 2022.[20] El tema de la Biennal de Venècia d'aquesta edició fou "Desafiar la idea dels homes com el centre de l'univers'".[21][22]

Col·leccions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Duponchelle, Valérie (7 de desembre de 2023). «Mort de Vera Molnár, femme d’esprit et pionnière de l’art numérique». Le Figaro (en francès) (París). Consultat el 7 de desembre de 2023.
  2. ↑ 2,0 2,1 Museum. «Print | Molnar, Vera | V&A Explore The Collections» (en anglès). Victoria and Albert Museum: Explore the Collections.
  3. ↑ «FIELD x Exploring art + technology to create new formats of visual communication». Field.io. Arxivat de l'original el 10 de març de 2016. [Consulta: 5 juny 2016].
  4. ↑ Cubitt, Sean; Malina. Women, Art, and Technology (en anglès). MIT Press, 2003. ISBN 978-0-262-13424-8. 
  5. ↑ «Groupe de Recherche d'Art Visuel (GRAV)» (en anglès). ZKM.
  6. ↑ «Vera Molnar | Database of Digital Art». Dada.compart-bremen.de, 05-01-1924. Arxivat de l'original el 2014-03-04. [Consulta: 5 juny 2016].
  7. ↑ «Vera Molnar». DAM.org. Arxivat de l'original el 31 d'octubre de 2016. [Consulta: 5 juny 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Vera Molnar» (en anglès). MoMA. [Consulta: 31 març 2017].
  9. ↑ Cotter, Holland (1 de desembre de 2010). «'On Line': Drawings Leap Off the Page at MoMA - Review». The New York Times. ISSN 0362-4331. Consultat el 31 de març de 2017.
  10. ↑ «Vera Molnar: Regarding the Infinite | Drawings 1950-1987». Senior & Shopmaker Gallery. Arxivat de l'original el 30 de juny de 2016. [Consulta: 5 juny 2016].
  11. ↑ «Vera Molnar Regarding the Infinite Drawings 1950-1987». www.artnet.com. [Consulta: 31 març 2017].
  12. ↑ «Vera Molnar - DDAA en». Ddaa-online.org. [Consulta: 5 juny 2016].
  13. ↑ «|Ddaa| - Ddaa En». Ddaa-online.org. [Consulta: 5 juny 2016].
  14. ↑ Museum Haus Konstruktiv (16 de febrero de 2015), Vera Molnar - (Un)Ordnung. (Dés)Ordre., consultado el 31 de marzo de 2017.
  15. ↑ «VERA MOLNAR(UN)ORDNUNG. (DES)ORDRE. 2017» (en anglès). Museum Haus Konstruktiv. Arxivat de l'original el 1 d'abril de 2017. [Consulta: 31 març 2017].
  16. ↑ «Vera Molnar / Haus Konstruktiv Zurich». Elusive Magazine. Arxivat des de l'original l'1 d'abril de 2017. Consultat el 31 de març de 2017.
  17. ↑ «Vera Molnar Aug 31, 2019 – Feb 9, 2020». MUA, 02-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  18. ↑ «Vera Molnar». Artspace. [Consulta: 22 febrer 2022].
  19. ↑ «Vera Molnar». NY Art Beat. [Consulta: 22 febrer 2022].
  20. ↑ «VENICE BIENNALE REVEALS ARTISTS FOR 2022 EDITION». Art Forum, 02-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  21. ↑ Vivienne Chow. «The Venice Biennale's Main Exhibition Will Challenge the Idea of Men as the Center of the Universe». Artnet, 02-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  22. ↑ Alex Greensberger. «Venice Biennale Names 213 Artists for 'Transhistorical' 2022 Edition». Artnews, 02-02-2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  23. ↑ «Collection FRAC Lorraine | Vera Molnar:Promenade (presque) aléatoire». collection.fraclorraine.org.
  24. ↑ «Vera Molnar: Hypertransformation of 20 Concentric Squares». mfah.org.
  25. ↑ RITTER. «Vera Molnar: Sammlung Marli Hoppe-Ritter - Sammlung Marli Hoppe-Ritter» (en anglès). www.museum-ritter.de.
  26. ↑ «Morganmobile: Order and Disorder» (en anglès). The Morgan Library & Museum, 29-01-2021.
  27. ↑ «Artist Info». www.nga.gov.
  28. ↑ «'Transformations 1-21', Vera Molnar, 1976». Tate.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vera_Molnár&oldid=33567007»