Verde Prato
 (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1994 (29/30 anys) Tolosa (Guipúscoa) |
| Formació | Universitat del País Basc - belles arts |
| Activitat | |
| Ocupació | música, pintora |
| Gènere | Alternative electronic (en)  i neofolk |
| Influències | |
| Instrument | Veu, màquina de grooves i teclat electrònic |
| Participà en | |
| 2021 | Festival Sónar |
| Tabakalera |
|
| Premis | |
| |
   
| |
Ana Arsuaga (Tolosa, 1994), més coneguda pel nom artístic Verde Prato,[1] és una cantant basca de música electrònica experimental influenciada pel bertsolarisme.[2] Pianista de formació, Arsuaga va estudiar Belles Arts i compagina la seva faceta musical amb les arts plàstiques.[3]
Discografia
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Leal, Nadia. «Verde Prato o el folklore vasco del siglo XXI de máxima actualidad» (en castellà), 17-04-2021. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ Ávalos, Almudena. «Verde Prato, electrónica con sabor a ‘bertsolari’ que reinterpreta el folclore tradicional vasco» (en castellà), 26-07-2023. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ Carmona, Jose. «Verde Prato, la fan de Kortatu que baila reguetón y canta gregoriano en Euskera», 21-03-2023. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ «Verde Prato» (en castellà). EiTB, 26-09-2022. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ «Entrevista a Verde Prato por “Adoretua” (2023)» (en castellà). Mondo Sonoro, 03-03-2023. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ Gómez Cascales, Agustín. «El mío es un pop raro» (en castellà), 18-04-2023. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ Cornellà, Albert. «Sento alguna cosa radical i alhora delicada quan surto a l’escenari». Diari de Girona, 03-12-2023. [Consulta: 9 gener 2024].