Vés al contingut

Verolat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El verol[1][2][3][4][5][6][7][8][9][10][11] o verolat[12][13][14][15][16][17] de la vinya és una etapa en el cicle de la vinya, en que el raïm comença a agafar el seu color autèntic, passant del verd immadur al color propi de cada varietat en el seu camí cap a la maduració. El terme s'empra en la viticultura, per descriure una de les fases del cicle de maduració del raïm.[15]

Raim de la varietat pinot noir als primers moments del verolat

El terme verol també s'aplica al cultiu de l'oliva.[18][19]

Etimologia, terminologia

[modifica]

La paraula «verol» prové del llatí *variŏlu, dim. de varius, ‘pintat’,[20] mentre que «verolat» és el participi del verb «verolar», que al seu torn prové de «verol».[21] En francès aquesta etapa es diu véraison i en anglès veraison, en castellà envero,[5][22][1] i en italià invaiatura.[23]

Un adjectiu relacionat amb el verol és 'enverat', que vol dir mig verd, mig madur,[24][25] o que tot just verola, en un estat encara verdós,[26][27] ja que 'enverar' és sinònim de 'verolar'.[28][29][30]

Descripció

[modifica]

Es produeix un canvi en el color dels raïms, de manera que les varietats negres s'acoloreixen amb les antocianines o pigments vermells i blavosos, mentre que les varietats blanques es tornen rosses o grogues.[16] A partir d'aquest moment, el pigment del raïm ja no és verd, com passava quan les baies estaven immadures i devien el seu color exclusivament a la clorofil·la. 

El verolat representa una transició entre el creixement del raïm i la seva maduració.[31] El procés té lloc a l'estiu i pot considerar-se el començament d'un compte enrere que permet calcular aproximadament, al cap d'uns 45-50 dies, l'instant de la verema.[16] Aquest termini de maduració depèn de les varietats i dels climes on es conreï la planta. La ciència de la viticultura determina quins són els paràmetres ideals de maduresa en els raïms. Quan s'aconsegueixen aquests valors —decisius per a la posterior elaboració dels vins— pot efectuar-se la verema.

Raïm verolant a la regió vinícola de Chateauneuf du Pape, a Castèunòu dau Papa.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «verol». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ «Les estacions i el cicle de la vinya». D.O. Cava. [Consulta: 3 agost 2024].
  3. ↑ «El verol. Cicle de la varietat giró ros. Anyada 2022 (6)». DO Pla i Llevant (Mallorca), 02-08-2022. [Consulta: 3 agost 2024].
  4. ↑ «El cicle de la vinya. Tot el que necessites saber sobre les diferents etapes del cep». Celler Masroig (DO Montsant). [Consulta: 3 agost 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «EL CICLE DE LA VINYA». Familia Torres (DO Penedès, DO Catalunya). [Consulta: 3 agost 2024].
  6. ↑ «El Cicle de la Vinya». Bodegas Xaló (DO Alacant), 04-08-2022. [Consulta: 3 agost 2024].
  7. ↑ «El verol». Celler Rendé Masdeu (DO Conca de Barberà), 22-07-2022. [Consulta: 3 agost 2024].
  8. ↑ «Verol a la vinya: Quan el raïm canvia de color». Celler Costers del Sió (DO Costers del Segre), 28-07-2022. [Consulta: 3 agost 2024].
  9. ↑ Planella, Marina. «Les vinyes verolen». Espelt Viticultors (DO Empordà), 18-07-2022. [Consulta: 3 agost 2024].
  10. ↑ «El cicle de la vinya, il·lustrat pas a pas». Jean Leon (Penedès), 11-05-2017. [Consulta: 3 agost 2024].
  11. ↑ «Coneixes el cicle de la vinya?». Celler Grau i Grau (Pla de Bagès i DO Catalunya), 22-02-2021. [Consulta: 3 agost 2024].
  12. ↑ «El moment del verolat». DO Penedès. [Consulta: 3 agost 2024].
  13. ↑ «El cicle de la vinya en un minut (vídeo)». Institut Català de la Vinya i el Vi(INCAVI), 10-10-2022. [Consulta: 3 agost 2024].
  14. ↑ «El cicle vegetatiu de la vinya». Familia Torres (DO Penedès, DO Catalunya). [Consulta: 3 agost 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 «El cicle de la vinya IV – El verolat». Celler Batea (DO Terra Alta), 06-08-2016. [Consulta: 2018-04-02, 3-08-2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 El verolat, Celler Can Casals (DO Penedès).
  17. ↑ «El cicle de la vinya». Dracma, assessors d'assegurances (Penedès), 31-01-2022. [Consulta: 3 agost 2024].
  18. ↑ «oliva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ «D.O.P. Oliva de Mallorca». Consell Regulador de la DOP Oliva de Mallorca. [Consulta: 3 agost 2024].
  20. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «verol». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «Etim.: del llatí *variŏlu, dim. de varius, ‘pintat’.» 
  21. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «verolar». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «Etim.: derivat de verol.» 
  22. ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 3 agost 2024].
  23. ↑ «Verol!». Celler Balaguer i Cabré (DOQ Priorat). [Consulta: 3 agost 2024].
  24. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «enverat». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  25. ↑ «enverat» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  26. ↑ «enverat». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  27. ↑ «enverat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  28. ↑ «enverar». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  29. ↑ «enverar» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  30. ↑ «enverar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  31. ↑ Inici del verolat a l'Empordà, Bloc de la Laura Masramon, periodista i sommellier especialitzada en la regió vinícola de l'Empordà, 5-08-2014.

Bibliografia

[modifica]
  • Bruno Pàstena. Trattato di Viticoltura italiana 3a ed, 1990. Edizioni agricole, Bologna. isbn:88-206-3124-5

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verolat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Verolat&oldid=34077214»