Verticillium
 Verticillium theobromae  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Sordariomycetes |
| Família | Plectosphaerellaceae |
| Gènere | Verticillium Nees |
| Tipus taxonòmic | Verticillium tenerum |
.svg){kind=icon}
Verticillium és un gènere de fongs dins la divisió Ascomycota, i és una forma anamòrfica de la família Plectosphaerellaceae. Aquest gènere inclou diversos grups de sapròtrofs i paràsits de plantes superiors i també paràsits d'insectes, nematodes, ous de mol·luscs i d'altres fongs. Actualment es considera que el gènere Verticillium conté 51 espècies,[1] que es poden dividir en tres grups ecològics 1) micopatògens (patògens de fongs) 2) entomopaògens (patògens d'insectes, Zare i Gams, 2001) i 3) patògens de les plantes i saprotrofs relacionats (Barbara and Clewes, 2003). Tanmateix, recentment el gènere ha experimentat algunes revisions i la majoria dels entomopatògens i micopatògens aïllats cauen dins un nou grup anomenat Lecanicillium. El gènere Verticillium ara inclou les espècies patògenes de les plantes Verticillium dahliae, V. albo-atrum, V. nubilium, i V. tricorpus.
Les espècies més ben conegudes de Verticillium són, V. dahliae i V. albo-atrum que causen la Verticil·liosi en més de 400 espècies de plantes eudicotiledònies.
Algunes espècies
[modifica]
- Verticillium dahliae Kleb.
- Verticillium albo-atrum Reinke & Berthold - Causa la verticil·liosi "de l'auró". Es va identificar primer en les patateres a Alemanya l'any 1870, aquesta espècie de Verticillium ataca unes 30 espècies de plantes cultivades i pot persistir saprotròficament als sòls durant més de 15 anys. Quan infecta arbres ornamentals com aurons, oms, freixes, faigs, Catalpa, roures i altres, els primers símptomes es donen a mitjans d'estiu a les branques. La infecció pot trigar uns pocs anys a progressar cap a la resta de l'arbre o fer-ho ràpidament. El fong es desplaça via el xilema En arbres fruiters la infecció es coneix amb el nom de cor negre (en anglès:'Black Heart') i és comú en albercoquers i de vegades afecta ametllers, presseguers pruneres oliveres i alvocaters. Aquest fong també afecta plantes ornamentals herbàcies i hortalisses com Chrysanthemum, menta, lychnis, tomaqueres, alberginieres, okra, i ruibarbre, causant-hi el pansiment i la mort. Es pot identificar observant els conidis unicel·lulars.
- Els que abans es consideraven Verticillium patògens de nematodes ara s'han ubicat en el nou gènere anomenat Pochonia.
- Tots els que abans es consideraven Verticillium que infecten insectes s'han ubicat ara en el nou gènere anomenat Lecanicillium.[2] El nom de Verticillium lecanii (Zimmerman) Viegas és ara Lecanicillium lecanii però aquest ara inclou: L. attenuatum, L. longisporum, L. muscarium i L. nodulosum.
Referències
[modifica]
- ↑ Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA.. Dictionary of the Fungi. 10th ed. Wallingford: CABI, 2008, p. 724. ISBN 0-85199-826-7.
- ↑ R. Zare & W. Gams Nova Hedwigia 71: 329-337, 2001
- Barbara, D.J. & Clewes, E. (2003). "Plant pathogenic Verticillium species: how many of them are there?" Molecular Plant Pathology 4(4).297-305. Blackwell Publishing.
- Phillips, D. H. & Burdekin, D. A. (1992). Diseases of Forest and Ornamental Trees. Macmillan. ISBN 0-333-49493-8.
- Zare,R. and Gams, W. (2001). A revision of Verticillium sect. Prostrata. III. Generic classification. Nova Hedwigia. 72. 329-337.
- Fact sheet from Ohio State University Extension on verticillium and fusarium