Vés al contingut

Vescomtat de Ventadorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El vescomtat de Ventadorn fou una jurisdicció feudal del Llemosí al baix Llemosí, formada per segregació del vescomtat de Comborn per a una branca d'aquesta família (Ebles, fill d'Aquimbald II de Comborn) vers 1086.

El centre del vescomtat era el castell de Ventadorn construït al segle xi i arranjat diverses vegades a partir del segle xii. La capital no obstant fou primer Égletons i des del segle xvi Ussel. El castell era quasi impossible de conquerir; durant la guerra dels cent Anys fou ocupat a traïció i va estar en mans angleses durant 13 anys.

Ebles II "Lo Cantador", vescomte de Ventadorn, fill d'Ebles I, va morir vers [1155]; el fill Ebles II va morir el 1170 i el fill d'aques, Ebles IV, vers 1214. Va seguir el fill Ebles V (mort vers 1236) i el fill d'aquest Ebles VI (+1265). El vescomte Ebles VII Elies va governar de 1265 a 1297. El va succeir el seu fill Ebles VIII mort el 1321. El 1350 fou elevat a comtat pel rei Felip de Valois. Bernat (II) de Ventadorn va governar fins al 1390 i va seguir Robert mort el 1407. Van seguir el seu fill Carles i el fill d'aquest Lluís (+ 1500) que va morir sense fills; la seva única filla Blanca de Ventadorn es va casar el 1472 amb Lluís de Lévis baró de La Voute, i va morir abans que el seu pare el 1482. A la mort de Lluís de Ventadorn el va succeir el seu net Gilbert I de Lévis. El 1578 fou elevat a ducat pairia. Va estar en mans dels Lévis fins a la mort d'Enric de Lévis (1680); el germà d'aquest, Carles, havia mort el 1649, i havia deixat un fill, Lluís Carles, que va succeir i va morir el 1717, deixant com a hereva la seva filla Anna Genoveva, casada (1791) amb Lluís Carles de la Tour d'Auvergne (mort el 1792) i després amb Hèrcules Meriadec de Rohan. Anna va morir el 1724 poc després de la mort del seu únic fill Juli a causa de la verola. La va succeir el seu net Carles príncep de Soubise mort el 1787 sense fills mascles; l'herència havia de passar a la seva filla gran Carlota Elisabet Godofreda de Rohan però havia mort el 1760 i del seu matrimoni amb Lluís Josep de Borbó, príncep de la sang descendent de Lluís XIV de França i de Madam de Montespan que va viure fins al 1818, i l'herència va passar de la mare al fill de Carlota Elisabet i Lluís Josep, Lluís Enric de Borbó (que més tard va heretar els títols de duc de Borbó i príncep de Condé) fins que el ducat fou suprimit el 1790.

Llista de vescomtes

[modifica]
  • Ebles I 1086-1096
  • Ebles II lo Cantador 1096-1155
  • Ebles III 1155-1170
  • Ebles IV 1170-1214
  • Ebles V 1214-1236
  • Ebles VI 1236-1265
  • Ebles VII 1265-1297
  • Ebles VIII 1297-1321
  • Gerald 1321-1342
  • Bernat 1342-1390, germà, comte des de 1350
  • Robert 1390-1407
  • Carles I 1407-1486 (proclamat amb 7 anys)
  • Lluís 1486-1500
  • Gilbert I de Lévis 1500-1529
  • Gilbert II de Lévis 1529-1557
  • Gilbert III de Lévis 1557-1591, primer duc de Ventadorn (1578)
  • Anne de Lévis 1591-1622
  • Enric de Lévis 1622-1680
  • Lluís Carles de Lévis 1680-1717
  • Anna Genoveva 1717-1724
  • Hèrcules Meriadec de Rohan 1717-1724
  • Carles príncep de Soubise 1724-1786
  • Lluís Enric de Borbó 1786-1790

Referències

[modifica]