Vés al contingut

Vesti la giubba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalVesti la giubba
Forma musicalària Modifica el valor a Wikidata
CompositorRuggero Leoncavallo Modifica el valor a Wikidata
Llenguaitalià Modifica el valor a Wikidata
Part dePagliacci Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d4126086-8d71-3b9e-98f2-dd578f2ff4bb Modifica el valor a Wikidata
Coberta de la primera edició de Pagliacci

"Vesti la giubba" ("Posa't el vestit") és una ària de tenor molt coneguda de Pagliacci (1892), una de les òperes més destacades de Ruggero Leoncavallo.[1] "Vesti la giubba" s'interpreta al final del primer acte, quan Canio descobreix la infidelitat de la seva muller però no obstant això s'ha de preparar per a la seva actuació com el pallasso Pagliaccio perquè "l'espectacle ha de continuar".

Aquesta ària és sovint considerada una de les més emotives del repertori operístic de finals del segle xix. El dolor de Canio és retratat en l'ària i exemplifica la idea del "pallasso tràgic": somrient en l'exterior però plorant per dins. Aquest és un tema encara avui molt representat, car sovint els pallassos es maquillen una llàgrima que els rodola galta avall.

Segons el Llibre Guinness dels Rècords, aquesta ària, interpretada per Enrico Caruso i enregistrada el novembre de 1902, va ser el primer disc que vengué més d'un milió d'exemplars de la història.[1][2]

Lletra i traducció

[modifica]

Recitar! Mentre preso dal delirio,
non so più quel che dico,
e quel che faccio!
Eppur è d'uopo, sforzati!
Bah! Sei tu forse un uom?
Tu se' Pagliaccio!

Vesti la giubba e la faccia infarina.
La gente paga, e rider vuole qua.
E se Arlecchin t'invola Colombina,
ridi, Pagliaccio, e ognun applaudirà!
Tramuta in lazzi lo spasmo ed il pianto
in una smorfia il singhiozzo e 'l dolor, Ah!

Ridi, Pagliaccio,
sul tuo amore infranto!
Ridi del duol, che t'avvelena il cor!

Actuar! Mentre sóc pres del deliri,
ja no sé el que em dic
ni el que faig!
I tanmateix és necessari… Esforça't!
Bah! Ets un home?
Tu ets un pallasso!

Posa't el vestit i enfarina't la cara.
La gent paga i aquí vol riure.
I si Arlequí et pren Colombina,
riu, Pagliaccio, i tothom t'aplaudirà!
Transforma en bromes l'angoixa i el plor
en una ganyota els gemecs i el dolor, ah!

Riu, Pagliaccio,
damunt el teu amor destrossat!
Riu del dolor que t'enverina el cor!

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 The New Guinness Book of Records, ed.
  2. Murrells, Joseph. The Book of Golden Discs. 2nd. London: Barrie and Jenkins Ltd, 1978, p. 9. ISBN 0-214-20512-6.