Via Aquitània
  | |
| Tipus | via romana i estructura romana |
|---|---|
| Recorregut | |
| Estat | |
La Via Aquitània (en llatí Via Aquitania) fou una de les vies romanes de la Gàl·lia, construïda a partir de l'any 14 dC per unir Narbona, capital de la província de la Gàl·lia Narbonesa, amb Tolosa i Bordeus. A Narbona enllaçava amb la via Domícia. Tenia uns 400 km. També va rebre aquest nom a l'edat mitjana la via que anava d'Astúrica (Astorga) a Bordeus (antiga via XXXIV), a través de Pamplona, utilitzada pels pelegrins del camí de Sant Jaume.
La van fundar Gneu Domici Aenobarb juntament amb Quint Fabi Màxim Al·lobrògic, després de derrotar les tribus dels al·lòbroges i els arverns el 121 aC. El 118 aC va fundar Narbo Martius, que més tard esdevindria fou Narbona, i va construir la Via Domitia, de la qual la Via Aquitania fou una branca. Fou la principal via de la província romana d'Aquitània.
Referències
[modifica]- Archéologia, núm. 470, octubre 2009, pp. 52-63.
- Club ArchéoGéographie, La voie d'Aquitaine, L. Decramer, 2008.
- The Cambridge Ancient History, vol. X. Londres: Cambridge UP, 1970.
- Estrabó, Geografia, llibre IV, capítol 2, a «Lacus Curtius».