Via d'Entner-Doudoroff
La via d'Entner-Doudoroff és una via metabòlica en què la glucosa es transforma en piruvat utilitzant un conjunt d'enzims diferents dels utilitzats en la glucòlisi o la via de la pentosa fosfat. La immensa majoria dels bacteris utilitzen la glucòlisi i la via pentosa fosfat, essent aquesta via una via secundària. Aquesta via va ser descrita per primer cop el 1952 per Michael Doudoroff (1911-1975) i Nathan Entner.[1] Característiques distintives de la ruta Entner-Doudoroff són que:
- És exclusiu d'organismes procariotes.
- Usa 6-fosfogluconat deshidratasa i 2-ceto-3-deoxifosfogluconat aldolasa per crear piruvat a partir de la glucosa.
- Té un rendiment net d'un ATP per cada molècula de glucosa catalitzada, així com 1 NADH i 1 NADPH. Per comparació, la glucòlisi té un rendiment net de 2 ATP i 2 NADH per cada molècula de glucosa catalitzada.
Hi ha alguns bacteris que substitueixen la glucòlisi arquetípica amb per la via d'Entner-Doudoroff. Pot ser degut al fet que no tenen enzims essencials per a la glucòlisi, com la fosfofructoquinasa-1. Aquesta via apareix generalment en Pseudomonas, Rhizobium, Azotobacter, Agrobacterium, i alguns altres gèneres gramnegatius. Molt pocs bacteris grampositius tenen aquesta via, sent Enterococcus faecalis una rara excepció.[2] La majoria dels organismes que utilitzen la via són aerobis, a causa de la baixa producció d'ATP per glucosa.[3]
- Pseudomonas,[4] gènere de bacteris gramnegatius
- Azotobacter,[5] gènere de bacteris gramnegatius
- Rhizobium,[6] gènere de bacteris gramnegatius
- Agrobacterium,[7] gènere de bacteris gramnegatius
- Escherichia coli,[4] espècie gramnegativa
- Enterococcus faecalis,[8] espècie grampositiva
- Zymomonas mobilis,[3] espècie gramnegativa anaeròbica facultativa
- Xanthomonas campestris,[9] espècie gramnegativa que usa aquesta via metabòlica com a via principal per a l'obtenció d'energia.
Referències
[modifica]- ↑ Nathan Entner and Michael Doudoroff «Glucose and Gluconic Acid Oxidation of Pseudomonas Saccharophila». J. Biol. Chem., vol. 196, 1952, pàg. 853–862.
- ↑ Willey, Sherwood, Woolverton.. Prescott's Principles of Microbiology.
- ↑ 3,0 3,1 Zymomonas mobilis
- ↑ 4,0 4,1 Peekhaus N, Conway T «What's for dinner?: Entner-Doudoroff metabolism in Escherichia coli.». J Bacteriol, vol. 180, 14, 1998, pàg. 3495–502. PMC: 107313. PMID: 9657988.
- ↑ Michael P. Stephenson, Frank A. Jackson and Edwin A. Dawes «Further Observations on Carbohydrate Metabolism and its Regulation in Azotobacter beijerinckii». Journal of General Microbiology, vol. 109, 1, 1978, pàg. 89–96. DOI: 10.1099/00221287.
- ↑ Don J.. Brenner; James T.. Staley. proteobacteria: The alpha-, beta-, delta-, and epsilonproteobacteria. Springer Science, 2005, p. 326–327. ISBN 978-0-387-24145-6 [Consulta: 29 desembre 2010].
- ↑ Arthur LO, Nakamura LK, Julian G, Bulla LA «Carbohydrate catabolism of selected strains in the genus Agrobacterium.». Appl Microbiol, vol. 30, 5, 1975, pàg. 731–7. PMC: 187263. PMID: 128316.
- ↑ GODDARD JL, SOKATCH JR «2-KETOGLUCONATE FERMENTATION BY STREPTOCOCCUS FAECALIS.». J Bacteriol, vol. 87, 1964, pàg. 844–51. PMC: 277103. PMID: 14137623.
- ↑ Lu GT, Xie JR, Chen L, Hu JR, An SQ, Su HZ et al. «Glyceraldehyde-3-phosphate dehydrogenase of Xanthomonas campestris pv. campestris is required for extracellular polysaccharide production and full virulence.». Microbiology, vol. 155, Pt 5, 2009, pàg. 1602–12. DOI: 10.1099/mic.0.023762-0. PMID: 19372163.