Vés al contingut

Vicenç Dauder i Guardiola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVicenç Dauder i Guardiola
Biografia
Naixement25 novembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 2001 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter
Clubs juvenils
- CP Sant Josep
Industrias Plásticas
Clubs professionals
Anys Equip
1944-1946 CF Badalona
1946-1947 CE Europa
1947-1948 CF Vilanova
1948-1950 Gimnàstic de Tarragona 36 (0)
1950-1952 Atlètic de Madrid 1 (0)
1952-1955 Celta de Vigo 20 (0)
1955-1958 Hèrcules CF 16 (0)
1958-1959 Alacant CF
1959-1960 Crevillent Esportiu
Equips entrenats
1958-1959 Alacant CF
1959-1960 Crevillent Esportiu
1960-1961 UE Figueres
1961-1963 CD Eldenc
1963-1966 UD Las Palmas
1966-1967 Hèrcules CF
1967-1968 RCD Mallorca
1968-1970 CE Castelló
1971 Algemesí
1971-1974 Gimnàstic de Tarragona
1974-1976 Terrassa FC
1976-1977 AD Almería
1977 Llevant UE
1978-1979 Vinaròs CF
1979-1983 FC Andorra
1984-1985 CE Sabadell FC
1985 Gimnàstic de Tarragona
1986-1988 CD Eldenc
1990-1991 FC Andorra
1992-1994 FC Seu d'Urgell

BDFutbol: 8419
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
CF Badalona
Club de Futbol Vilanova Geltrú
CE Europa
1948–1950 Gimnàstic de Tarragona 36(0)
1950–1952 Atlètic de Madrid 1(0)
1952–1955 Celta de Vigo 21(0)
1955–1958 Hèrcules CF 7(0)
1958–1959 Alacant CF
1959–1960 Crevillent Esportiu

Vicenç Dauder i Guardiola (València, 25 de novembre de 1924 - Castelló de la Plana, 9 de febrer de 2001) fou un futbolista català de les dècades de 1940 i 1950 i posteriorment entrenador.[1]

Trajectòria

[modifica]

Va néixer a València de mare catalana, però de petit va viure a Badalona, on es formà com a futbolista.[2] Començà a practicar el futbol al CP Sant Josep de Badalona, més tard al club Industrias Plásticas, i finalment al CF Badalona. Al club riberenc va rebre el primer sou com a futbolista, 750 pessetes, a més d'un vestit. A continuació defensà els colors del CE Europa i CF Vilanova, que jugava a Tercera Divisió. La brillant temporada realitzada en aquest club el portaren a fitxar pel Gimnàstic de Tarragona l'any 1948, que aleshores jugava a primera divisió. Després de dues temporades fitxà per l'Atlètic de Madrid on una lesió en la primera pretemporada el deixà amb molt pocs minuts els següents dos anys. També el deixà fora de la participació en el Mundial de Brasil 1950 on era un dels candidats a ocupar la porteria, privilegi que finalment fou per Antoni Ramallets. Amb l'Atlètic de Madrid va guanyar dues lligues (1949-50, 1950-51) i una Copa Eva Duarte (1951-52), gairebé sense jugar. El 1952 fitxà pel Celta de Vigo i acabà la seva carrera a l'Hèrcules CF, entre 1955 i 1955. L'escriptor Wenceslao Fernández Flórez el qualificà com Portero Ciclópeo.[3]

A Alacant esdevingué entrenador, en la qual fou una llarga carrera, majoritàriament a clubs dels Països Catalans, com ara Alacant CF, UE Figueres, Hèrcules CF, RCD Mallorca, CE Castelló, Gimnàstic de Tarragona, Terrassa FC, Llevant UE, FC Andorra, CE Sabadell FC o CD Eldenc.[3] Fou un especialista en ascensos amb equips com la UD Las Palmas a primera divisió, CD Eldenc, CE Castelló, Nàstic de Tarragona o Terrassa FC a Segona, i CP Almería i FC Andorra a Segona B.[4]

Era germà del també futbolista Amaro Dauder i Guardiola.

Referències

[modifica]
  1. «Fallece Dauder». Mundo Deportivo, 13-02-2001.
  2. «Dauder:». Mundo Deportivo, 11-11-1978.
  3. 3,0 3,1 «VICENTE DAUDER». yojugueenelcelta.com, 13-12-2009.
  4. «El record de Vicente Dauder». Mundo Deportivo, 01-06-1980.

Enllaços externs

[modifica]