Vicenç Ros i Marisch
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1859  Figueres (Alt Empordà) | ||
| Mort | 1937 (77/78 anys) | ||
 Alcalde de Figueres | |||
| 1r abril 1920 – 30 setembre 1923 | |||
| Regidor de l'Ajuntament de Figueres | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | empresari, polític | ||
Vicenç Ros i Marisch (Figueres, 1859 - 1937) va ser un industrial i polític català, alcalde de Figueres entre 1920 i 1923.
Va néixer a Figueres el 9 de febrer de 1859, on el seu pare, Jeroni Ros de Vilallonga, era industrial adober, i va morir a Figueres el 23 de març de 1937.
Fou regidor, en una primera etapa entre 1887 i 1891[1] coincidint amb el seu pare, també regidor.[1] Va tornar a l'Ajuntament a les eleccions del novembre de 1917 on és elegit per la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR),[1] llista de l'alcalde Marià Pujulà. El primer d'abril de 1920, després de les eleccions parcials biennals, és elegit alcalde.[2][1] Ho va ser fins al primer d'octubre de 1923 després del cop d'estat del general Primo de Rivera que, per reial decret del dia 30 de setembre, cessa tots els ajuntaments democràtics i els substitueix per “vocals associats” nomenats per l'autoritat militar.[2][3] Després de la dimissió de Primo de Rivera, torna a l'Ajuntament el 25 de febrer de 1930 com a 1r tinent d'alcalde, fins al 23 d'abril de 1931.[4]
Aquest període, de 1917 a 1923, va ser molt profitós per a Figueres. Es construeix el Parc Bosc Municipal; s'amplia i reforma la Rambla i es fa el monument a Monturiol; s'adquireixen els solars i es construeix la biblioteca pública;[2] es du a terme un ampli expedient de reformes urbanístiques[5] com la construcció de la xarxa de sanejament amb clavegueres per a tots els carrers; pavimentació amb llambordes als vials; es fan voreres; cobriment de nous trams de la riera de Galligans; bastiment de cases barates pels treballadors; projecte de construcció de dues escoles públiques; es compra i municipalitza la companyia I. de Aloy y Cia, d'aigües potables,[2] per portar-la a les cases, llarg procés que Vicenç Ros va defensar a capa i espasa.;[2] fan una defensa aferrissada de l'Institut evitant que el Govern central el tanqui.[2] Es redacten les ordenances municipals de Figueres de les que, pràcticament la totalitat, encara estan vigents avui dia.[3] Normalitzen l'ús oficial del català en l'administració local, retolen els carrers en català i posen la senyera a la façana[2][5]
Era industrial de vins i aiguardents. Tenia la fàbrica al carrer Progrés de Figueres, el magatzem al carrer Blanch i la botiga al carrer Nou. Dels productes que va fabricar, l'Anís Barcino va ser el més conegut obtenint medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Moreno Chacón, Manuel - El personal polític republicà a l'Ajuntament de Figueres - Les eleccions municipals durant la Restauració (1877-1923)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Llibres d'actes dels plens municipals, Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Figueres
- ↑ 3,0 3,1 Bernils i Mach, Josep M. - Figueras, cien años de ciudad
- ↑ Llibre del registre de la composició del consistori i diferents comissions i juntes municipals - Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà
- ↑ 5,0 5,1 Bernils i Mach, Josep M. - Marià Pujulà i Vidal, Ajuntament de Figueres 1999
Bibliografia
[modifica]- Moreno Chacón, Manuel. El personal polític republicà a l'Ajuntament de Figueres - Les eleccions municipals durant la Restauració (1877-1923), Ajuntament de Figueres i Diputació de Girona, 2004. - ISBN 84-921191-2-8
- Bernils i Mach, Josep Maria. Marià Pujulà i Vidal, Ajuntament de Figueres 1999. - Dep. Legal: Gi-208/99
- Bernils i Mach, Josep Maria. Figueras, cien años de ciudad. Figueres: Institut d'Estudis Empordanesos, 1975. - ISBN 84-600-6701-7
| Precedit per: Marià Pujulà i Vidal |
Alcalde de Figueres 1920 - 1923 |
Succeït per: Juli Margall Colls |